Salta al contingut

Salta a l'índex

PREGUNTA 8

Què és l’assetjament sexual?

Què és l’assetjament sexual?

COM T’AFECTA

Cada any milions de joves són el blanc principal de violacions i altres agressions sexuals. *

TU QUÈ FARIES?

L’agressor de l’Annette la va tirar a terra abans que ella s’adonés del que li estava passant. «Vaig fer de tot per treure-me’l de sobre», diu ella. «Vaig intentar cridar, però no em sortia la veu. El vaig empènyer, li vaig donar puntades de peu, cops de puny i el vaig esgarrapar. Aleshores vaig sentir com un ganivet em va travessar la pell. Ja no em vaig poder defensar més.»

Si et trobessis en una situació semblant, què faries?

ATURA’T A PENSAR

Encara que vagis amb compte i estiguis alerta quan surts al carrer de nit, a tu també et pot passar. «No són els més àgils els qui guanyen la cursa», diu la Bíblia, «perquè a tothom li arriba el temps i el contratemps» (Eclesiastès 9:11).

Alguns agressors són simples desconeguts, com va ser el cas de l’Annette. En altres casos es tracta de persones conegudes o fins i tot de familiars. Quan només tenia deu anys, la Natàlia va ser víctima d’abusos sexuals per part d’un jove del veïnat. Ella diu: «Al principi estava tan espantada i avergonyida que no ho vaig explicar a ningú».

TU NO EN TENS LA CULPA

L’Annette encara té sentiments de culpa pel que va passar. «Constantment recordo aquella nit», ella diu. «Sento com si hagués hagut de continuar lluitant, però després de rebre la punyalada em vaig quedar paralitzada de por. Sé que no podia fer res més, però em queda la sensació que no vaig fer-hi prou.»

La Natàlia també lluita contra els sentiments de culpa. «No havia d’haver estat tan confiada», diu ella. «Els meus pares ens havien manat a mi i a la meva germana que estiguéssim juntes quan juguéssim fora de casa, però no els hi vaig fer cas. Per tant, sento que li vaig donar l’oportunitat al meu veí d’atacar-me. Per culpa meva, la meva família es va veure afectada i ho va passar molt malament. Això és el que pitjor porto de tot.»

Si et sents com l’Annette o la Natàlia, recorda que les víctimes són violades contra la seva voluntat. Algunes persones treuen importància a l’assumpte i diuen que és normal que els nois actuïn d’aquesta manera o que les víctimes s’ho estaven buscant, però ningú es mereix patir una violació. Si has sigut víctima d’un acte tan cruel, tu no en tens la culpa!

És clar, llegir «tu no en tens la culpa» és molt fàcil, però creure-s’ho no ho és tant. Alguns amaguen els seus sentiments sobre el que els ha passat, se senten culpables i tenen altres emocions negatives. Però, qui en surt més ben parat del silenci? Tu o l’abusador? Després de tot el que has patit, no et quedis callada.

EXPLICA EL TEU CAS

La Bíblia diu que quan ja no podia més amb el seu patiment, Job, un home just, va dir: «Parlaré en l’amargor de la meva ànima» (Job 10:1TBS). Fes com ell i parla amb algú de confiança. Això t’ajudarà a acceptar el que vas passar i a superar les emocions que t’angoixen.

Els teus sentiments poden pesar massa per carregar-los tota sola. Per què no parles amb algú?

L’Annette ho va comprovar per ella mateixa. Diu: «Vaig explicar-ho a una amiga íntima i em va dir que parlés amb dos responsables de la congregació. Estic contenta d’haver-ho fet. Van seure a xerrar amb mi en diferents ocasions i em van dir exactament el que necessitava escoltar: el que havia passat no havia sigut culpa meva. Res d’allò era culpa meva».

La Natàlia va parlar amb els seus pares sobre l’abús. «Em van donar suport», diu. «Em van animar a parlar del tema i això em va ajudar a no estar trista i furiosa per dins.»

Fer oració també va ajudar la Natàlia a trobar consol. Ella diu: «Parlar amb Déu em va ajudar, sobretot quan sentia que no em podia obrir a cap altra persona. Quan faig oració puc parlar obertament. Em dóna una autèntica sensació de pau i tranquil·litat».

La Bíblia diu que hi ha un «temps de curar» (Eclesiastès 3:3MM). Cuida’t físicament i emocionalment, descansa tot el que necessitis i, sobretot, confia en el Déu de tot consol, Jehovà (2 Corintis 1:3, 4).

SI TENS EDAT PER SORTIR AMB ALGÚ

Si et volen forçar a fer alguna cosa que tu no vols, digues amb decisió: «No ho facis!», o: «Treu-me la mà de sobre!». No et quedis callada per por a perdre la teva parella. Si trenca amb tu per aquest motiu, aleshores és que no val la pena continuar amb ell. Et mereixes un home de debò, un que respecti el teu cos i els teus principis.

QUÈ SAPS DE L’ASSETJAMENT SEXUAL?

«A l’institut, els nois m’estiraven del sostenidor i em feien comentaris despectius, com ara que em trobaria molt millor després de tenir sexe amb ells.» (Carolina)

Què creus que feien aquells nois?

  1. Feien broma.

  2. Volien lligar.

  3. L’assetjaven sexualment.

«A l’autobús, un noi em va començar a dir coses de mal gust i a agafar-me. Li vaig donar un cop a la mà i li vaig dir que escampés la boira. Em va mirar com si estigués boja.» (Laia)

Què penses que feia aquest noi?

  1. Feia broma.

  2. Volia lligar.

  3. L’assetjava sexualment.

«L’any passat, un noi no parava de dir-me que li agradava i que volia sortir amb mi, encara que jo sempre li contestava que no. A vegades m’acariciava el braç i jo li deia que parés, però no es rendia. Aleshores, un dia, quan em cordava la sabata, em va tocar el cul!» (Paula)

Què penses que feia aquest noi?

  1. Feia broma.

  2. Volia lligar.

  3. L’assetjava sexualment.

La resposta correcta a les tres preguntes és la C.

L’assetjament sexual és molt diferent de lligar o fer broma.

L’assetjament sexual el causa l’abusador i continua encara que la víctima demani a la persona que pari.

L’assetjament és un assumpte seriós que pot arribar a convertir-se en una agressió sexual.

^ § 4 Encara que aquest article vagi dirigit a les noies, els consells també poden ser d’ajuda per als nois.