Jehovà va plantar un jardí en un lloc que es deia Edèn. Aquell jardí estava ple de flors, arbres i animals. Després, Déu va agafar pols del terra i va fer el primer home. Li va posar per nom Adam. Llavors, li va bufar al nas i, saps què va passar? Va començar a viure! Aleshores, Jehovà li va dir que cuidés del jardí i posés nom a tots els animals.

Déu va donar a Adam una norma molt important. Li va dir: «Pots menjar la fruita de tots els arbres excepte la fruita d’un arbre que és molt especial. Si la menges, moriràs».

Més tard, Jehovà va dir: «Faré una ajudant per a Adam». Déu va fer que Adam estigués ben adormit i li va agafar una costella per crear una dona que seria la seva esposa. Ella es va dir Eva. Tots dos van formar la primera família. Què pensava Adam de la seva dona? Estava tan content que va dir: «Mira què ha fet Jehovà amb la meva costella! Per fi! Ella és com jo!».

 Jehovà va dir a Adam i Eva que tinguessin fills i omplissin la terra. Volia que fossin feliços treballant junts i convertissin la terra en un paradís, o un parc molt bonic, com el jardí d’Edèn. Però al final no va anar ben bé així. Per què? Ho veurem al següent capítol.