Després que Adam i Eva isqueren del jardí de l’Edén, van tindre molts fills. El primer fill, Caín, treballava el camp, i el segon, Abel, cuidava les ovelles.

Un dia, cadascun d’ells va fer un sacrifici a Jehovà. Saps què és un sacrifici? És com un regal especial. A Jehovà li va agradar molt el sacrifici d’Abel, però el de Caín, no. Això va fer que Caín s’enfadara molt. Jehovà el va advertir de les males conseqüències que tindria si es deixava portar per l’odi. Però, Caín no li va fer cas.

En comptes d’això, li va dir a Abel: «Anem al camp». Quan estaven a soles, Caín va atacar el seu germà i el va  matar. Què faria Jehovà davant d’esta situació? Va castigar Caín enviant-lo lluny de la seua família. No podria tornar mai més.

Quina lliçó aprenem d’açò? A voltes podríem enfadar-nos si les coses no van com pensem que haurien d’anar. Si sentim que eixe odi està creixent dins nostre, o si altres persones ens aconsellen perquè veuen que tenim eixe sentiment, hem d’ajustar ràpidament les nostres emocions i controlar-les abans que elles ens controlen a nosaltres.

Com que Abel estimava Jehovà i sempre feia el que és correcte, Jehovà mai es va oblidar d’ell. Molt prompte, quan faça de la terra un paradís, el ressuscitarà per a que puga tornar a disfrutar de la vida.