Prop de Babel hi havia una ciutat que es deia Ur. La gent d’allà no adorava Jehovà, sinó molts altres déus. En canvi, hi havia un home a Ur que només adorava Jehovà. Es deia Abraham.

Jehovà va dir a Abraham: «Deixa casa teva i els teus familiars i ves-te’n al lloc que jo et diré». A més, li va prometre: «Formaràs un poble molt gran, i faré que moltes persones arreu del món rebin coses bones gràcies a tu».

Abraham no sabia on l’enviaria Jehovà, però confiava molt en Ell. Per això, tant ell com la seva dona Sara, el seu pare Taré i el seu nebot Lot van obeir Jehovà, van fer les maletes i van començar aquest llarg viatge.

 Abraham tenia 75 anys quan va arribar amb la seva família al lloc on Jehovà volia que anessin. Aquell lloc es deia Canaan. Llavors, Jehovà li va prometre: «Totes les terres que veus al teu voltant seran per als teus fills». Ara bé, Abraham i Sara eren vellets i no tenien cap fill. Com s’ho faria Jehovà per complir la seva promesa?