Abraham i Sara portaven casats molts anys. Havien deixat les comoditats de la casa que tenien a Ur per a viure en tendes. No obstant això, Sara no es queixava perquè confiava en Jehovà.

Sara tenia tantes ganes de tindre un fill que li va dir a Abraham: «Si la meua esclava Agar té un fill, serà com si fóra meu». Amb el temps, Agar va tindre un fill a qui li van posar Ismael.

Molts anys després, quan Abraham tenia 99 anys i Sara 89, van rebre tres visitants. Abraham els va convidar a descansar baix l’ombra d’un arbre mentres els preparava alguna cosa per a menjar. Saps qui eren eixos visitants? Eren àngels, i li digueren a Abraham: «L’any que ve per este temps, tu i la teua dona Sara tindreu un fill». Sara estava escoltant-los des de la tenda i es reia dins d’ella perquè li pareixia impossible que poguera tindre un fill a la seua edat.

A l’any següent, Sara va tindre un xiquet tal com li havia promés l’àngel de Jehovà. Abraham li va posar al seu fill el nom d’Isaac, que significa «Riure».

 Quan Isaac estava a punt de complir els cinc anys, Sara va vore a Ismael burlant-se d’ell, així que per protegir al seu fill, va parlar amb Abraham i li va demanar que els diguera a Agar i Ismael que se n’anaren. Al principi, Abraham no volia fer-ho, però Jehovà li va dir: «No et preocupes per Ismael, que jo cuidaré d’ell. Fes cas del que et diu Sara, perquè per mitjà d’Isaac es compliran les promeses que t’he fet».