Abraham i Sara portaven molts anys casats. Van marxar d’Ur, on era casa seva, i van anar a viure en tendes de campanya. Però Sara no es va queixar mai perquè confiava en Jehovà.

Sara tenia moltes ganes de tenir un fill, i va dir a Abraham: «Si tens un fill amb la meva criada Agar, serà com si també fos meu». Amb el temps, Agar va tenir un fill que es va dir Ismael.

Molts anys després, quan Abraham tenia 99 anys i Sara 89, tres homes els van anar a veure. Abraham els va convidar a descansar sota un arbre i a menjar alguna cosa. Saps qui eren aquests homes? Eren àngels! Van dir a Abraham: «L’any vinent, en aquesta mateixa època, tu i la teva dona tindreu un fill». Mentrestant, Sara estava dins la tenda escoltant aquesta conversa. Es va posar a riure i va pensar: «Que jo tindré un fill? Però si sóc molt vella!».

L’any següent, tal com havia promès l’àngel de Jehovà, Sara va tenir un fill! Abraham li va posar el nom d’Isaac, que significa ‘riure’.

 Quan Isaac tenia uns cinc anys, Sara va veure que Ismael es burlava d’ell. Com que ella volia protegir el seu fill, va parlar amb Abraham i li va dir que fes fora Agar i Ismael. Al principi, Abraham no hi estava d’acord. Però Jehovà, que també volia protegir Isaac, va dir a Abraham: «Escolta el que et diu Sara. No pateixis, jo cuidaré d’Ismael. Però serà per mitjà del teu fill Isaac que compliré les meves promeses».