Des que Isaac era xicotet, son pare Abraham li va ensenyar a estimar Jehovà i a confiar en les Seues promeses. Però quan Isaac tenia uns 25 anys, Jehovà li va demanar a Abraham que fera una cosa molt difícil. Saps què era?

Déu li va dir: «Agarra el teu únic fill i oferix-lo com a sacrifici dalt d’una muntanya a la terra de Morià». Abraham no entenia per quina raó li havia demanat Jehovà una cosa aixina, però així i tot, el va obeir.

Al dia següent, Abraham es va alçar de bon matí i, junt amb el seu fill i dos servents, es van posar de camí cap a Morià. Després de tres dies, ja es podien vore les muntanyes de lluny. Llavors, Abraham va dir als seus servents que els esperaren allí mentres ell i Isaac se n’anaven a oferir un sacrifici. Abraham, que portava un ganivet, li va donar la llenya a Isaac per a que la carregara. Pel camí, Isaac li va preguntar a son pare: «On està l’animalet per al sacrifici?». Abraham li respongué: «Fill meu, Jehovà ens el proveirà».

Finalment, arribaren a la muntanya i construïren un altar. Aleshores, Abraham lligà Isaac de mans i peus i el posà damunt de l’altar.

Llavors Abraham agarrà el ganivet i, justament en eixe moment, l’àngel de Jehovà el va cridar des del cel: «Abraham, no li faces mal! Ara sé que tens fe en Déu, perquè has estat disposat a sacrificar, fins i tot, el teu fill».  Aleshores, Abraham veié un moltó atrapat per les banyes a uns matolls. Ràpidament deslligà Isaac, va agarrar l’animal i el va sacrificar en comptes del seu fill.

Des d’eixe dia en avant, Jehovà va considerar a Abraham amic seu. Saps per quina raó? Perquè Abraham va fer tot allò que Jehovà li va demanar, fins i tot, quan no entenia bé per què li ho demanava.

Jehovà va repetir a Abraham esta promesa: «Et beneiré i faré que la teua descendència siga nombrosa». Això volia dir que Jehovà beneiria totes les persones bones per mitjà de la família d’Abraham.