Isaac tenia 40 anys quan es va casar amb Rebeca, a qui estimava moltíssim. Amb el temps, tingueren bessons.

Al primer li posaren Esaú i al segon Jacob. A Esaú li agradava estar fora de casa i era bon caçador, mentres que Jacob era més casolà.

En eixe temps, el costum era que, en faltar el pare, el fill més major rebera gran part de les terres i dels diners. Això era l’herència. En la família d’Isaac, l’herència també incloïa tindre part en les promeses que Jehovà havia fet a Abraham. Però, per a Esaú eixes promeses no eren importants, en canvi per a Jacob sí que ho eren.

Un dia, quan Esaú tornava a casa cansat després d’un dia sencer de caça, li va vindre l’oloreta d’un guisat que estava cuinant Jacob, així que li va dir al seu germà: «Estic mort de fam. Dóna’m un plat d’eixe guisat rogenc». Jacob li va contestar: «D’acord, te’l donaré si em promets que puc quedar-me amb la teua herència». Esaú li va dir: «Estic desmaiat! De què em servix ara mateix l’herència? Queda’t amb ella si vols». Et pareix inteŀligent el que va fer Esaú? Clar que no, perquè va regalar una cosa molt valuosa a canvi d’un plat de menjar.

Isaac havia envellit molt i arribà el moment de donar la seua benedicció al seu  fill major, però la va rebre Jacob amb l’ajuda de sa mare. Quan Esaú va descobrir el que havia passat, es va enfadar tant que va intentar matar el seu germà bessó. Per tal de protegir Jacob, Isaac i Rebeca li van dir: «Veste’n amb ton tio Laban fins que el teu germà es tranquiŀlitze». Jacob va fer cas dels seus pares i va fugir per salvar la vida.