Josep era un dels fills petits de Jacob. Els seus germans grans van veure que el seu pare l’estimava més a ell. I, saps què? Li tenien enveja i l’odiaven! Temps més tard, Josep va tenir uns somnis estranys. Quan va explicar aquests somnis als seus germans, van pensar que Josep seria més poderós que ells. A partir d’aquell moment, el van odiar encara més!

Un dia, els germans de Josep estaven cuidant les ovelles, prop de la ciutat de Siquem. Jacob va enviar Josep per veure com estaven. Els seus germans el van veure venir de lluny i van planejar fer una cosa. «Mireu, s’acosta el somiador! Matem-lo!», van dir. El van agafar i el van llançar dins d’un forat. Judà, un dels seus germans, va dir: «No el mateu! El podem vendre com a esclau». I això és el que van fer. Van vendre Josep per 20 peces de plata a uns comerciants madianites que anaven cap a Egipte.

Llavors, van tacar la jaqueta de Josep amb la sang d’una cabra, l’hi van enviar al seu pare i li van dir: «Aquesta jaqueta no és la de Josep?». Quan la va veure, Jacob va pensar que un animal l’havia matat. Estava molt trist, i ningú el podia consolar.

Però, en realitat, una persona molt important anomenada Putifar havia comprat Josep com a esclau a Egipte. Tot i així, Jehovà encara cuidava Josep. Putifar va veure que era tan bon treballador i que podia confiar tant en ell que li va encarregar que cuidés tot el que tenia.

 A la dona de Putifar li agradava molt Josep perquè era molt fort i ben plantat. Cada dia li demanava que es fiqués al llit amb ella. Com reaccionava Josep? Ell no volia, i li deia: «No! Això no està bé. Ets la dona del meu amo, i ell confia en mi. Si faig el que em demanes, estaré pecant contra Déu!».

Un dia, la dona de Putifar va voler obligar Josep a ficar-se al llit amb ella. El va agafar de la roba, però ell es va escapar. Quan Putifar va arribar, la seva dona li va explicar que Josep havia volgut abusar d’ella, però era mentida. Putifar es va enfadar molt i el va fer tancar a la presó. Però Jehovà mai es va oblidar de Josep.