Mentre Josep era a la presó, el Faraó, el rei d’Egipte, va tenir uns somnis que ningú li podia explicar. Llavors, un dels seus criats li va dir que Josep sí que ho podia fer. De seguida, el Faraó va dir que l’anessin a buscar.

El Faraó li va preguntar: «Em pots explicar els meus somnis?». Josep va respondre: «Durant set anys, Egipte tindrà molt de menjar, però en els següents set anys hi haurà fam. Tria algú que s’encarregui de guardar menjar perquè la gent no es mori de gana». El Faraó li va dir: «Et trio a tu! Seràs la segona persona més important d’Egipte!». Com va poder explicar Josep els somnis del Faraó? Jehovà el va ajudar.

Durant els primers set anys, Josep va anar guardant menjar. Després, tal com havia dit, la gent va passar molta gana. Per això, persones de tot el món van anar a comprar menjar a Josep. Quan el seu pare, Jacob, va saber que hi havia menjar a Egipte, va enviar deu dels seus fills cap allà per comprar alguna cosa.

Els fills de Jacob van trobar-se amb Josep i ell els va reconèixer de seguida. Però cap d’ells el va reconèixer. Així es va complir el somni que Josep havia tingut quan era jove, que ell seria més important que els seus germans. Però volia saber si ells encara l’odiaven. Per això els hi va dir: «Sou espies! Voleu fer mal al nostre país!». Ells van dir: «No! Som 12 germans de Canaan! Un dels germans va morir i el més jove és amb el nostre pare!».  Tot seguit, Josep va dir: «Aneu a buscar el més jove i us creuré». I així ho van fer.

Quan la família de Jacob es va quedar sense menjar, Jacob va tornar a enviar els seus fills a Egipte. Però aquesta vegada hi van anar amb Benjamí, el germà més jove. Per posar a prova els seus germans, Josep va amagar una copa de plata a la bossa de Benjamí i els va acusar de robar-la. Quan els criats de Josep la van trobar a la bossa de Benjamí, els seus germans es van espantar. Van suplicar a Josep que els castigués a ells en lloc del seu germà petit.

Ara Josep sabia que els seus germans havien canviat! Ja no podia amagar els seus sentiments i va començar a plorar. Va dir: «Sóc Josep, el vostre germà! És viu, el pare?». Els seus germans estaven ben sorpresos. Ell els hi va dir: «No us sentiu malament pel que em vau fer. Déu em va enviar aquí per salvar-vos. Aneu corrents a buscar el pare».

Quan van arribar a casa, li van explicar les bones notícies al seu pare i van tornar amb ell a Egipte. Després de tants anys, per fi Josep i el seu pare tornaven a estar junts!