Després que Jacob i Josep van morir, un nou faraó va començar a governar a Egipte. Aquest faraó tenia por perquè els israelites s’estaven fent més forts que els egipcis. Saps qui eren els israelites? Era com els egipcis anomenaven la família de Jacob. Així és que el faraó va fer que els israelites fossin els seus esclaus. Els va obligar a fer totxos i a treballar al camp. Tot i que els egipcis els obligaven a treballar dur, els israelites eren cada cop més. Per això, el faraó va ordenar que matessin tots els nens israelites acabats de néixer. Segur que els israelites tenien molta por!

En aquell temps, Joquèbed, una dona israelita, va tenir un fill molt bonic. Per protegir-lo, el va posar en una cistella i el va amagar entre les canyes del riu Nil. La germana del nadó, Míriam, el vigilava de ben a prop.

 Mentre es banyava al riu, la filla del faraó va trobar la cistella. Quan la va obrir, va veure un nadó que plorava i li va fer molta pena. Llavors, Míriam li va preguntar: «Vols que vagi a buscar una dona perquè et criï el nen?». Quan la filla del faraó va dir que sí, Míriam va anar a buscar la seva mare, Joquèbed. Després, la filla del faraó va dir a Joquèbed: «Cuida d’aquest nadó per mi i et pagaré».

Quan el nen va créixer, Joquèbed el va portar a la filla del faraó, qui li va posar el nom de Moisès i el va criar com si fos el seu fill. Moisès era un príncep i podia tenir tot el que volgués, però mai es va oblidar de Jehovà. Sabia que ell era un israelita, no un egipci. Per això va triar ser amic de Jehovà.

Quan tenia 40 anys, Moisès va decidir que ajudaria els israelites. Un dia, va veure que un egipci estava pegant un esclau israelita. Moisès va donar un cop tan fort a l’egipci que el va matar, i va amagar el cos sota la sorra. Quan el faraó ho va descobrir, va intentar matar Moisès, però ell va fugir a la terra de Madian. Allà, Jehovà sempre el va cuidar.