Els egipcis obligaven els israelites a treballar com a esclaus. Per aquesta raó, Jehovà va dir a Moisès i Aaron que portessin aquest missatge al faraó: «Deixa marxar el meu poble perquè puguin adorar-me en el desert». El faraó va respondre amb orgull: «M’és igual el que digui Jehovà! No deixaré que els israelites se’n vagin!». A causa d’això, els va obligar a treballar encara més. Jehovà ho va veure, i va voler que el faraó aprengués una lliçó. Saps com ho va fer? Va portar deu plagues sobre Egipte. Jehovà va dir a Moisès: «El faraó no m’ha fet cas. Demà al dematí el trobaràs al riu Nil. Vés a parlar amb ell i digue-li que, com que no ha deixat marxar el meu poble, l’aigua del riu es convertirà en sang». Moisès va ser obedient i el va anar a veure. Llavors, Aaron va tocar el riu amb el seu bastó i l’aigua es va convertir en sang. L’aigua va començar a fer pudor, ja no es podia beure i els peixos es van morir. Així i tot, el faraó no va deixar marxar els israelites.

 Set dies després, Jehovà va tornar a dir a Moisès que anés a veure el faraó i li digués: «Si no alliberes el meu poble, Egipte s’omplirà de granotes». Aaron va aixecar el seu bastó i tota la terra es va començar a omplir de granotes. Hi havia granotes pertot arreu: dins de les cases, dins dels llits i dins dels gots! El faraó va prometre a Moisès que deixaria que els israelites se n’anessin si demanava a Jehovà que acabés amb la plaga. Finalment, Jehovà va aturar la plaga, i els egipcis van començar a apilar les granotes mortes. Feia molta pudor a tot el país! Però, tot i així, el faraó no va deixar que els israelites fossin lliures.

Aleshores, Jehovà va dir a Moisès: «Fes que Aaron faci un cop al terra amb el seu bastó, i la pols es convertirà en mosquits». En qüestió de segons, hi havia mosquits pertot arreu! Alguns ajudants del faraó van dir: «Aquesta plaga l’ha causat Déu», però el faraó encara no va voler que els israelites marxessin.