Moisés i Aaron es van dirigir al faraó per a donar-li este missatge de Déu: «Si no deixes eixir el meu poble, enviaré tàvens al país». Llavors, eixams de tàvens invadiren les cases dels egipcis, tant les dels rics com les dels pobres. Tota la nació estava plena d’estos insectes excepte la regió de Goixen, on vivien els israelites. Des de la quarta plaga, les plagues només afectaven els egipcis. Per tant, el faraó els va suplicar: «Demaneu-li a Jehovà que s’emporte estos tàvens, i així el vostre poble podrà anar-se’n». Però quan Jehovà ho va fer, el faraó va canviar d’opinió. Aprendria alguna volta el faraó la lliçó?

Aleshores Jehovà va dir: «Si el faraó no deixa anar el meu poble, els animals dels egipcis cauran malalts i moriran». I al dia següent va passar tal com Jehovà havia dit. Però els animals dels israelites no moriren. Tot i així, el faraó no cedia.

Temps després, Jehovà li va dir a Moisés que parlara amb el faraó i que tirara cendra a l’aire. La cendra es va convertir en una pols que embrutava l’aire i que es va situar damunt dels egipcis. Causava unes úlceres que feien molt de mal als egipcis i als seus animals, però el faraó no va deixar que els israelites se n’anaren.

Jehovà va tornar a enviar Moisés davant del faraó per a donar-li el Seu missatge: «Encara et negues a deixar anar el meu poble? Demà caurà  una gran pedregada sobre esta terra». Al dia següent, Jehovà va fer caure granís, trons i foc sobre la terra dels egipcis. Va ser la pitjor tempestat que mai s’havia vist a Egipte. Els arbres, el gra..., tot va quedar fet pols, però no va ser aixina a la terra de Goixen. Aleshores, el faraó va dir: «Demaneu-li a Jehovà que pare açò i vos deixaré anar». Però, encara que el graníssol i la pluja van parar, el faraó va seguir encabotat en no deixar-los anar.

Després, Moisés va dir: «Ara els saltamartins es menjaran qualsevol planta que haja quedat després de la tempestat». Milions d’estos insectes es menjaren tot el que trobaven al seu pas en els camps, els arbres... Una vegada més el faraó va pregar: «Demaneu-li a Jehovà que s’emporte estos saltamartins». Però inclús després que Jehovà parara la plaga, el faraó seguia cabut.

De nou, Jehovà li va dir a Moisés: «Alça la mà al cel». Immediatament el cel es va enfosquir. Durant tres dies va haver foscor i els egipcis no podien vore res, sols els israelites tenien llum.

Finalment, el faraó li va dir a Moisés: «Tu i el teu poble podeu anar-se’n, però no s’emporteu els vostres animals». I Moisés li va contestar: «Hem d’emportar-nos-els per a que puguem oferir-li’ls al nostre Déu». De manera que el faraó es va enfadar tant que va dir xillant: «Aneu-vos-en d’ací! Si vos torne a vore, vos mate!».