Moisés li va prometre al faraó que no tornaria a presentar-se davant d’ell mai més. Però abans d’anar-se’n, li va dir: «Has de saber que a mitjanit, cada primogènit dels fills d’Egipte, des del fill del faraó fins als fills dels esclaus, morirà».

Jehovà va manar els israelites que prepararen un sopar especial. Els va dir: «Mateu un corderet o un cabritet i unteu amb la seua sang els marcs de les portes. Rostiu la carn i mengeu-vos-la junt amb pa sense rent. Vestiu-vos, poseu-vos les sandàlies i prepareu-vos per a eixir. Esta nit vos alliberaré». Pots imaginar-te què contents estarien els israelites?

A mitjanit, l’àngel de Jehovà va passar per totes les cases d’Egipte. Els fills primogènits d’aquells que no tenien els marcs de la porta untats amb sang moriren. Però l’àngel passava de llarg per les cases que estaven marcades amb sang. Totes les famílies dels egipcis, tant les riques com les pobres, van perdre algun fill. Però cap dels fills dels israelites va morir.

Fins i tot el fill del faraó va morir. Ja no podia aguantar més! Per això, immediatament els va dir a Moisés i Aaron: «Alceu-vos i eixiu d’ací. Adoreu el vostre Déu, aneu-vos-en i emporteu-vos els vostres animals!».

 Baix la llum de la lluna plena, els israelites eixiren d’Egipte organitzats per famílies i tribus. En total foren uns 600.000 hòmens, dones i xiquets els que eixiren. Però no sols ells, també hi hagué moltes persones que els acompanyaren a adorar Jehovà. Per fi, els israelites eren lliures!

Cada any prepararien el mateix sopar especial per a recordar com Jehovà els havia salvat, i seria conegut com la Pasqua.