Tan prompte com el faraó va saber que els israelites se n’havien anat d’Egipte, es va penedir d’haver-los alliberat. Així que va manar als seus guerrers: «Prepareu els meus carros de guerra i anem darrere d’ells. No els hauríem d’haver deixat anar!». De manera que, tant ell com els seus hòmens, van començar a perseguir-los.

Jehovà guiava els israelites amb un núvol durant el dia i foc durant la nit. Els va dirigir al Mar Roig i els va dir que acamparen allí.

Aleshores, els israelites van vore que el faraó i el seu exèrcit els perseguien. Estaven acorralats entre el Mar Roig i l’exèrcit dels egipcis. Tenien tanta por que li digueren a Moisés: «Ens hauries d’haver deixat a Egipte, perquè ací morirem!». Però Moisés els va respondre: «No tingueu por! Jehovà ens salvarà, espereu i ho voreu!». Veritat que estes paraules mostren que Moisés confiava plenament en Jehovà?

Jehovà va dir als israelites que alçaren el campament. Just eixa nit, Jehovà va canviar de lloc el núvol i el va posar entre els egipcis i els israelites. Així doncs, en la part dels egipcis estava tot fosc, mentres que a la part dels israelites hi havia llum.

Jehovà li va dir a Moisés que allargara la mà per damunt del mar.  De repent, Jehovà va fer que bufara un vent molt fort tota la nit. El mar es va dividir en dos deixant un camí sec al mig. Milions d’israelites caminaren per terra seca, entre dos grans parets d’aigua, fins l’altre costat.

Però l’exèrcit del faraó els seguia pel llit sec del mar. Jehovà va fer que l’exèrcit entrara en confusió. Les rodes dels seus carros van començar a caure. Els soldats cridaven: «Eixim d’ací, que Jehovà està lluitant per ells!».

Una volta més, Jehovà li va dir a Moisés: «Estén el braç per damunt del mar». En eixe mateix moment, les parets d’aigua caigueren damunt de l’exèrcit egipci. Tots moriren, tant el faraó com els seus hòmens. No en va sobreviure ni un!

A l’altra banda del mar, una gran multitud de persones alabava Déu cantant una cançó que deia: «Cantem a Jehovà perquè ha de ser alabat. Ha afonat en el mar el cavall i el seu genet». Mentres cantaven, les dones ballaven i tocaven les panderetes. Tots estaven molt contents perquè per fi eren lliures.