Els israelites van deixar enrere la muntanya del Sinaí i van viatjar pel desert de Paran fins a Cadés. Allà, Jehovà va dir a Moisès: «Agafa 12 homes, un de cada tribu, i envia’ls a espiar Canaan, la terra que donaré als israelites». Aleshores, Moisès va triar 12 homes, i els hi va dir: «Aneu a Canaan i esbrineu si la terra és bona per cultivar menjar. Fixeu-vos si la gent és forta o no, i si viuen en tendes o en ciutats». Llavors, els 12 espies, inclosos Josuè i Caleb, van anar a Canaan.

Després de 40 dies, els espies van tornar. Portaven figues, magranes i raïm, i van explicar: «La terra és bona, però la gent és molt forta i les ciutats tenen murs molt alts». Caleb va respondre: «Podem guanyar-los. Anem-hi de seguida!». Saps per què va dir això Caleb? Doncs perquè tant ell com Josuè confiaven en Jehovà. Ara bé, els altres 10 espies s’hi van oposar: «Aquella gent són enormes, semblen gegants! Nosaltres al seu costat som com insectes».

Per aquesta raó, els israelites es van desanimar, i van començar a queixar-se i a dir: «Per què no escollim un altre líder i tornem a Egipte? No té cap sentit que ens facin anar a un lloc  on ens mataran!». Josuè i Caleb van dir: «Obeïu Jehovà i no tingueu por. Ell ens protegirà». Però els israelites no van fer cas. Fins i tot van intentar matar Josuè i Caleb!

Què va fer Jehovà? Va dir a Moisès: «Després de tot el que he fet pels israelites, continuen sense fer-me cas. És per això que passaran 40 anys al desert, i allà moriran. Només els seus fills i Josuè i Caleb podran viure a la terra que els hi vaig prometre».