Després de liderar la nació d’Israel durant molts anys, Moisés estava arribant a la fi de la seua vida. Jehovà li va dir: «Tu no seràs qui portarà els israelites a la terra promesa, però et deixaré vore-la». Moisés li va demanar a Jehovà que elegira un nou líder per a que cuidara del poble. Jehovà li va dir: «Ves a Josué i dis-li que ell és l’elegit».

Moisés li va dir a la nació que ell prompte moriria i que Jehovà havia elegit Josué per guiar-los a la terra promesa. Llavors, Moisés li va dir a Josué: «No tingues por, Jehovà t’ajudarà». Després, Moisés va pujar al mont Nebó on Jehovà li va mostrar la terra que li havia promés a Abraham, Isaac i Jacob. Moisés tenia 120 anys quan va morir.

Jehovà li va dir a Josué: «Travessa el riu Jordà i entra en Canaan. T’ajudaré igual que vaig ajudar Moisés. Assegura’t de llegir tots els dies la meua Llei. No tingues por. Has de ser valent. Vés i fes el que t’he manat».

 Josué va enviar 12 espies a la ciutat de Jericó. En la següent lliçó aprendrem més sobre el que va passar allí. Quan els espies van tornar, van informar que era el moment adequat per a entrar en Canaan. Al dia següent, Josué li va dir a la nació que arreplegara el campament. Aleshores va enviar al riu Jordà els sacerdots que portaven l’arca de l’aliança. El riu es desbordava, però tan prompte com els peus dels sacerdots van tocar l’aigua, el riu es va detindre i l’aigua es va secar. Els sacerdots caminaren cap al mig del riu i es van quedar allí fins que tota la nació va passar a l’altre costat. ¿No creus que este miracle els recordaria el que Jehovà havia fet al Mar Roig?

Finalment, després de tots aquells anys, els israelites estaven a la terra promesa. Podrien construir cases i ciutats, cultivar camps, i plantar vinyes i horts d’arbres fruiters. Era una terra que regallava llet i mel.