Noemí, una dona israelita, va anar a viure a la terra de Moab amb el seu marit i els seus dos fills perquè el poble d’Israel passava gana. Amb el temps, el seu marit va morir. Després, els seus fills es van casar amb dues dones moabites, Rut i Orpà. Però, per desgràcia, més tard, els dos fills també van morir.

Quan Noemí va saber que ja no hi havia fam a Israel, va decidir tornar a casa. Rut i Orpà van viatjar amb ella però, durant el camí, Noemí els hi va dir: «Heu cuidat molt bé els meus fills i heu sigut molt bones nores. Per això, vull que trobeu un altre marit. Torneu a casa, a Moab». Elles van respondre: «T’estimem i no et deixarem!». Noemí va seguir insistint que tornessin a casa. Finalment, Orpà va decidir marxar, però Rut es va quedar amb ella. Noemí li va dir: «Orpà ha decidit tornar al seu poble i als seus déus. Vés amb ella, i torna a casa de la teva mare». Però Rut va respondre: «No et deixaré. El teu poble serà el meu poble i el teu Déu, el meu Déu». Com creus que es va sentir Noemí quan Rut li va dir això?

Quan van arribar a Israel, començava la sega de l’ordi. Un dia, Rut va anar a recollir les sobres de gra al camp d’un home que es deia Boaz, que era el fill de Rahab. Ell havia sentit que Rut era una dona moabita que havia sigut lleial a Noemí i que s’havia quedat amb ella. Per això, va dir als seus treballadors que deixessin més gra al camp perquè Rut el recollís.

 Aquell vespre, Noemí va preguntar a Rut: «De qui és el camp on has treballat avui?». Rut li va respondre: «És d’un home que es diu Boaz». Aleshores, Noemí li va dir: «Boaz és família del meu marit. Segueix treballant al seu camp amb les altres dones. Allà et cuidaran bé».

Rut va continuar treballant en el camp de Boaz fins que es va acabar la sega. Durant aquest temps, Boaz va veure que Rut era una dona exceŀlent i molt treballadora. En aquella època, si un home moria sense fills, un familiar es casava amb la viuda. Per tant, Boaz es va casar amb Rut i van tenir un fill, Obed, qui va arribar a ser l’avi del rei David. Els amics de Noemí estaven molt contents, i li van dir: «Primer Jehovà et va donar Rut, que t’ha cuidat molt. I ara tens un nét. Donem-li gràcies a Jehovà per tot el que t’ha donat!».