Salta al contingut

Salta a l'índex

LLIÇÓ 34

Gedeó va vèncer els madianites

Gedeó va vèncer els madianites

Amb el temps, els israelites es van tornar a apartar de Jehovà i van començar a adorar déus falsos. Durant set anys, els madianites els hi van robar els animals i els hi van fer malbé totes les collites. Per fugir d’ells, els israelites van decidir amagar-se a les muntanyes i a les coves, i van demanar a Jehovà que els salvés. Com a resposta, Jehovà va enviar un àngel a un jove que es deia Gedeó. L’àngel li va dir: «Jehovà t’ha triat perquè siguis un guerrer poderós». Gedeó va contestar: «Però si jo no sóc ningú. Com podré salvar Israel?».

¿Com podia saber Gedeó que Jehovà l’havia escollit a ell? Va posar llana a terra i va demanar a Jehovà: «Si al matí la llana és molla per la rosada, però el terra és sec, sabré que vols que jo salvi Israel». L’endemà, la llana era xopa però el terra era ben sec! Llavors, Gedeó va demanar a Jehovà que fes que la llana estigués seca i el terra moll. Al dia següent, quan va veure que això també s’havia complert, Gedeó per fi va creure que Jehovà l’havia escollit a ell. Després, va reunir els soldats per lluitar contra els madianites.

Jehovà va dir a Gedeó: «Us donaré la victòria. Però, perquè no pensis que els israelites guanyareu perquè teniu molts soldats, digues als qui tinguin por que tornin a casa». Llavors, 22.000 soldats se’n van anar i 10.000 es van quedar. Jehovà va dir: «Encara hi ha massa soldats. Porta’ls al riu i fes que beguin aigua. Només et quedaràs amb els que estiguin alerta mentre beguin». Només 300 van estar alerta. Jehovà va prometre que aquest petit grup d’homes guanyaria els 135.000 soldats madianites.

Aquella nit, Jehovà va dir a Gedeó: «És hora d’atacar els madianites!». Gedeó va donar als seus homes un corn i una gerra amb una torxa a dins, i els hi va dir: «Mireu-me i feu el mateix que jo». Gedeó va fer sonar el corn, va trencar la gerra, va agitar la torxa, i va cridar: «L’espasa de Jehovà i de Gedeó!». Els 300 homes van fer el mateix. Els madianites es van espantar molt i van començar a córrer. Com que estaven confosos, es van atacar els uns als altres. Una vegada més, Jehovà va ajudar els israelites a vèncer els seus enemics.

«Perquè el poder extraordinari vingui de Déu i no de nosaltres» (2 Corintis 4:7)