A Israel, hi havia un home que es deia Elcanà que tenia dues dones, Anna i Peninnà, però ell estimava més Anna. Peninnà sempre es reia d’Anna perquè ella tenia molts fills i Anna no en tenia cap. Cada any, Elcanà viatjava amb tota la família a Siló per adorar Déu al tabernacle. Una de les vegades que hi van anar, Elcanà es va adonar que la seva estimada Anna estava molt trista, i li va dir: «Si us plau, Anna, no ploris. Em tens a mi, i jo t’estimo molt».

Més tard, Anna se’n va anar a fer oració a Jehovà. No podia parar de plorar mentre suplicava a Jehovà que l’ajudés. Ella li va prometre: «Jehovà, si em dónes un fill, te l’entregaré i et servirà durant tota la seva vida».

El gran sacerdot Elí va veure que Anna plorava molt, i va pensar que estava borratxa. Llavors, ella li va dir: «No, senyor, no estic pas borratxa! Tinc un problema molt greu i li estic explicant a Jehovà». Elí es va adonar que s’havia equivocat, i li va dir: «Que Jehovà et doni el que necessites». Anna es va sentir millor i va marxar. Abans d’un any, va tenir un fill i li va posar per nom Samuel. Imagina’t que feliç es va sentir Anna!

 Anna no es va oblidar de la promesa que havia fet a Jehovà. Tan bon punt va deixar de donar el pit a Samuel, el va dur al tabernacle perquè servís allà. Anna va dir a Elí: «Aquest és el fill que havia demanat a Déu en oració. Servirà Jehovà tota la seva vida». Elcanà i Anna anaven cada any a veure Samuel i li portaven un vestit nou sense mànigues. Amb el temps, Jehovà va donar a Anna tres fills i dues filles més.