Jehovà havia donat als israelites jutges per a que els guiaren, però ells volien un rei. Li van dir a Samuel: «Totes les nacions que tenim al nostre entorn tenen reis, i nosaltres també en volem un». Samuel sabia que això no era correcte, així que li va orar a Jehovà al respecte. I Jehovà li va dir: «El poble no t’està rebutjant a tu, és a mi a qui rebutja. Dis-los que poden tindre un rei, però que este els exigirà moltes coses». Aixina i tot, el poble va dir: «No passa res, volem tindre un rei!».

Jehovà li va dir a Samuel que un home que li deien Saül seria el primer rei. Quan Saül va anar a visitar Samuel a Ramà, este va nomenar Saül rei derramant-li oli damunt del cap.

Després, Samuel va convocar els israelites per presentar-los el nou rei. Però no trobaven Saül en cap lloc. Saps per què? Perquè s’havia amagat entre l’equipatge. Quan finalment el van trobar, el van agarrar i el van presentar davant del poble. Saül era superalt, i molt guapo. Samuel va dir: «Mireu! Este és l’home que Jehovà ha escollit». I el poble va dir cridant: «Llarga vida al rei!».

Al principi, el rei Saül escoltava Samuel i obeïa Jehovà, però amb el temps va canviar. Per exemple, se suposava que el rei no devia oferir sacrificis. Un dia, Samuel li va dir a Saül que l’esperara per a oferir uns sacrificis, però com Samuel no va arribar en seguida, Saül va decidir oferir-los ell mateix. Com va reaccionar Samuel? Li va dir: «No hauries d’haver desobeït Jehovà». Aprendria Saül del seu error?

Temps després, Saül va anar a lluitar contra els amalequites. Samuel li va dir que no havia de deixar ningú amb vida. Però Saül va decidir no matar el rei Agag. Jehovà li va dir a Samuel: «Saül m’ha abandonat. No m’està obeint». Samuel es va posar molt trist i li va dir a Saül: «Com que has deixat d’obeir Jehovà, ell escollirà un altre rei».  Quan Samuel es va girar per a anar-se’n, Saül el va agarrar de la roba i li va arrancar la vora de baix. Així que Samuel li va dir: «Jehovà t’ha arrancat el regnat». Jehovà li donaria el regnat a algú que l’estimara i l’obeïra.