Quan David va matar Goliat, Saül el va posar a càrrec del seu exèrcit. David va guanyar moltes batalles i es va fer famós. Cada cop que tornava de la guerra, les dones sortien ballant i cantant: «Saül n’ha matat milers, però David, desenes de milers!». A causa d’això, Saül tenia enveja de David i el volia matar.

David tocava molt bé l’arpa. Un dia, mentre Saül escoltava David tocar l’arpa, li va llançar una llança, però David la va poder esquivar, i la llança es va clavar a la paret. Des d’aleshores, Saül va intentar matar David més vegades. De fet, David va fugir i es va amagar al desert.

Així és que Saül va reunir un exèrcit de 3.000 homes i el va anar a buscar. Per casualitat, va entrar a la cova on David i els seus homes estaven amagats.  Els homes de David li van dir en veu baixa: «Per fi tens l’oportunitat de matar Saül». Llavors, va apropar-se en silenci on era Saül i li va tallar un tros de roba sense que se n’adonés. Però David es va sentir malament per haver faltat al respecte al rei, que era l’ungit de Jehovà. I no va deixar que els seus homes li fessin mal. David fins i tot va avisar Saül i li va dir que, si hagués volgut, el podia haver matat. ¿Va canviar Saül la seva actitud?

No. El va continuar perseguint. Una nit, David i el seu nebot Abisai van entrar d’amagat al campament de Saül. Tothom dormia, fins i tot Abner, el guardaespatlles de Saül. Abisai va dir emocionat: «Aquesta és la nostra! Deixa’m que el mati!». David va contestar: «Jehovà s’encarregarà d’ell. Prenem-li la llança i la gerra, i marxem».

David va pujar a una muntanya des d’on es veia el campament de Saül, i va cridar: «Abner! Per què no has protegit el teu rei? On són la seva llança i la seva gerra?». Saül va identificar la veu de David, i va dir: «Em podries haver matat, però no ho has fet. Sé que seràs el següent rei d’Israel». Llavors, Saül va tornar al seu palau. Ara bé, hi havia una persona de la família de Saül que no odiava David.