El fill més gran del rei Saül, Jonatan, era un soldat molt valent. David va dir que Jonatan era més ràpid que una àguila i més fort que un lleó. Un dia, Jonatan va veure 20 soldats filisteus en una muntanya. Va dir al seu escuder: «Només els atacarem si Jehovà ens dóna un senyal. Si els filisteus ens diuen que pugem a la muntanya, sabrem que els hem d’atacar». Llavors, els filisteus van cridar: «Pugeu aquí i lluiteu!». Així és que els dos van pujar a la muntanya i van guanyar els filisteus.

Jonatan havia de ser el següent rei d’Israel perquè era el fill més gran de Saül, però sabia que Jehovà havia escollit David. Tot i això, no va tenir enveja d’ell, i van arribar a ser amics de veritat. Van prometre que sempre es protegirien i defensarien.  Com a prova de la seva amistat, Jonatan li va donar la seva capa, la seva espasa, el seu arc i el seu cinturó.

Quan David fugia, Jonatan el va anar a veure, i li va dir: «Sigues fort i valent. Fins i tot el meu pare sap que Jehovà t’ha escollit per ser rei». ¿T’agradaria tenir un amic com Jonatan?

Jonatan va posar en perill la seva vida moltes vegades per ajudar el seu amic. Sabia que el seu pare volia matar David i, per això, li va dir: «Seria un pecat que el matessis. No ha fet res dolent». Saül es va enfadar molt amb Jonatan. Anys després, Saül i Jonatan van morir junts a la mateixa batalla.

Després de la mort de Jonatan, David va anar a buscar Mefibòixet, el fill del seu amic. Quan el va trobar, li va dir: «El teu pare va ser un bon amic meu i, per això, vull cuidar-te durant la resta de la teva vida. Viuràs al meu palau i menjaràs a la meva taula». David sempre va recordar el seu amic Jonatan.