Després que Salomó fóra coronat rei d’Israel, Jehovà li va preguntar: «Què t’agradaria que et concedira?». Salomó li va respondre: «Sóc jove, i no sé el que em faig. Per favor, dóna’m saviesa per a cuidar del teu poble». Jehovà li va dir: «Com has demanat ser savi, faré que sigues l’home més savi del món. També et faré molt ric i, si m’obeïxes, viuràs molts anys».

Salomó va començar la construcció del temple. Va gastar el millor or, plata, fusta i pedra tallada. Milers d’hòmens i dones hàbils van treballar en el temple. Després de set anys, el temple ja estava a punt per a poder dedicar-li’l a Jehovà. Hi havia un altar amb ofrenes sobre ell. Salomó es va agenollar enfront de l’altar i va orar: «Oh, Jehovà, este temple no és prou gran ni esplendorós per a tu però, per favor, accepta la nostra adoració i escolta les nostres oracions». Què li van paréixer a Jehovà el temple i l’oració de Salomó? Tan prompte com Salomó va acabar d’orar, va baixar foc del cel i va cremar les ofrenes que hi havia damunt de l’altar, cosa que demostrava l’aprovació de Jehovà. Quan els israelites ho van vore, botaven d’alegria!

El rei Salomó era conegut en tot Israel —i inclús en llocs distants— per la seua saviesa. La gent acudia a ell per a que els ajudara amb els seus problemes. Fins i tot, la reina de Saba va anar per posar-lo a prova amb preguntes difícils. Quan ella va escoltar les seues respostes, li va dir: «No em creia el que la gent m’havia dit sobre tu, però ara veig que eres inclús més savi del que deien. El teu Déu, Jehovà, t’ha beneït». La nació d’Israel vivia molt a gust i la gent era molt feliç. Però les coses estaven a punt de canviar.