Després que Salomó es convertís en el rei d’Israel, Jehovà li va preguntar: «Què vols que et doni?». Ell va respondre: «Sóc molt jove, i no tinc gaire experiència. Si us plau, dóna’m saviesa per saber cuidar el teu poble». Jehovà li va dir: «Com que m’has demanat saviesa, et faré l’home més savi del món. També faré que siguis molt ric. I, si em fas cas, viuràs molts i molts anys».

Aleshores, Salomó va començar a construir el temple. Va utilitzar or, plata, fusta i pedra de la millor qualitat. Al temple, hi treballaven milers d’homes i dones ben preparats. Després de set anys, el temple estava llest per ser dedicat a Jehovà. Tenia un altar amb ofrenes. Salomó es va agenollar davant de l’altar, i va dir a Jehovà: «Oh, Jehovà, aquest temple no és prou gran ni prou bonic per a tu, però, si us plau, accepta la nostra adoració i escolta les nostres oracions». Què va pensar Jehovà del temple i de l’oració de Salomó? Quan va acabar de fer l’oració, va caure foc del cel i va cremar les ofrenes. D’aquesta manera, Jehovà va demostrar que aprovava el temple. Quan els israelites van veure això, es van posar molt contents.

La saviesa del rei Salomó va ser coneguda a tot Israel i a llocs molts llunyans. La gent l’anava a veure perquè els ajudés amb els seus problemes. Fins i tot la reina de Saba va anar a posar-lo a prova amb preguntes difícils. Quan va escoltar les seves respostes, va dir: «No em creia el que la gent diu de tu, però ara veig que ets encara més savi del que diuen. El teu Déu, Jehovà, t’ha beneït». Per fi, els israelites vivien bé i eren feliços, però les coses estaven a punt de canviar.