Durant la sequera, Jehovà va dir a Elies: «Vés a Sarepta. Allà, una viuda et donarà menjar». Quan va arribar a les portes de la ciutat, Elies va veure una viuda pobra que estava recollint llenya, i li va demanar un got d’aigua. Quan ella va anar a buscar aigua, Elies li va demanar: «Si us plau, dóna’m un tros de pa». Però la viuda li va respondre: «No et puc donar pa, perquè no en tinc. Només em queda una mica de farina i oli perquè mengem el meu fill i jo». Elies li va dir: «Jehovà ha promès que, si em fas una mica de pa, no et faltarà ni farina ni oli fins que torni a ploure».

Llavors, la viuda va tornar a casa i va fer pa per al profeta de Jehovà. Durant la sequera, la viuda i el seu fill sempre van tenir menjar, tal com Jehovà havia promès. Les gerres de farina i d’oli mai es van buidar.

Però després va passar una cosa molt trista. El fill de la viuda es va posar malalt i va morir. Ella va demanar  ajuda a Elies. Llavors, Elies va agafar el nen en braços i el va pujar a l’habitació de dalt de la casa. El va estirar sobre el llit, i va fer una oració: «Si us plau, Jehovà, fes que aquest nen torni a viure». Si Jehovà feia el que Elies li demanava, saps per què seria un fet tan important? Perquè, pel que sembla, ningú havia tornat a viure fins aleshores. A més, aquesta viuda i el seu fill ni tan sols eren israelites.

De sobte, el nen va començar a respirar i va tornar a viure! Elies va dir a la viuda: «Mira, el teu fill és viu!». Ella es va posar molt contenta, i va dir a Elies: «Realment ets un home de Déu. Ho sé perquè dius només el que Jehovà et fa dir».