Josafat, el rei de Judà, va destruir els altars i els ídols de Baal que hi havia al país. Volia que la gent conegués les lleis de Jehovà. Així és que va enviar prínceps i levites per tot Judà perquè ensenyessin les lleis de Déu al poble.

Els països que hi havia al voltant tenien por d’atacar Judà perquè sabien que Jehovà els protegia. Fins i tot portaven regals al rei Josafat. Però, un dia, els moabites, els ammonites i els de la regió de Seïr van voler lluitar contra Judà. Josafat sabia que necessitava l’ajuda de Jehovà. Va fer que tots els homes, les dones i els nens es reunissin a Jerusalem. Llavors, va fer una oració davant seu: «Jehovà, no podrem guanyar sense tu. Si us plau, digue’ns què hem de fer».

Jehovà va contestar l’oració, i va dir: «No tingueu por. Us ajudaré. Aneu als vostres llocs, quedeu-vos quiets i mireu com us salvaré». Com els va salvar Jehovà?

L’endemà, Josafat va triar cantaires perquè anessin davant l’exèrcit. Van anar des de Jerusalem fins a Tecoa, on lluitarien.

Mentre els cantaires cantaven a Jehovà amb alegria i força, Ell va lluitar pel seu poble. Va fer que els ammonites i els moabites es confonguessin i s’ataquessin els uns als altres. Cap d’ells va sobreviure. Jehovà va protegir les persones de Judà, els soldats i els sacerdots. Els països del voltant van sentir el que Jehovà havia fet, i sabien que Ell encara defensava el seu poble. Avui dia, Jehovà també salva els qui l’estimen. Saps com ho fa? Ho pot fer de moltes maneres, i no necessita l’ajuda de ningú.