Benadad, el rei de Síria, seguia atacant Israel. Però el profeta Eliseu advertia el rei d’Israel cada volta per a que poguera escapar. Per tant, Benadad va decidir segrestar Eliseu. Com que va descobrir que estava a la ciutat de Dotan, va enviar l’exèrcit siri per a capturar-lo.

Els siris van arribar a Dotan per la nit. Al sendemà, el servent d’Eliseu va eixir i va vore que estaven rodejats per un exèrcit molt gran. Al vore-ho, va cridar aterrat: «Eliseu, ara què fem?». Eliseu li va dir: «Són molts més els qui estan amb nosaltres que els qui estan amb ells». En eixe moment, Jehovà va fer que el servent d’Eliseu vera que les muntanyes del voltant de la ciutat estaven plenes de cavalls i carros de foc.

Quan els soldats siris van intentar capturar Eliseu, ell va orar: «Jehovà, per favor, fes que es queden cegos». De repent, encara que podien vore, els soldats no tenien ni idea d’on estaven. Eliseu els va dir: «Esteu en la ciutat equivocada. Seguiu-me, que vos portaré a on  està l’home que esteu buscant». Van seguir Eliseu fins a Samaria, que és on vivia el rei d’Israel.

Quan els siris es van adonar d’on estaven, ja era massa tard. El rei d’Israel li va preguntar a Eliseu: «Deuria matar-los?». Va aprofitar Eliseu esta oportunitat per a venjar-se de la gent que havia intentat fer-li mal? Ni pensar-ho! Eliseu li va dir: «No els mates. Dóna’ls de menjar i que se’n tornen». Llavors el rei els va oferir un gran banquet i els va enviar a casa.