El rei de Síria, Benadad, no parava d’atacar Israel. Però el profeta Eliseu avisava constantment el rei d’Israel perquè es pogués escapar. Per això, Benadad va decidir segrestar Eliseu. Va descobrir que Eliseu estava a la ciutat de Dotan, i va enviar-hi el seu exèrcit a capturar-lo.

Els siris van arribar a Dotan durant la nit. L’endemà al matí, el servent d’Eliseu va sortir a fora i va veure un gran exèrcit que envoltava la ciutat. Estava molt espantat, i va cridar: «Eliseu, què farem?». Eliseu li va dir: «Nosaltres en som més que no pas ells». En aquell mateix moment, Jehovà va fer que el servent d’Eliseu veiés que les muntanyes del voltant de la ciutat estaven plenes de cavalls i de carros de foc.

Quan els soldats siris van intentar capturar Eliseu, ell va orar: «Jehovà, si us plau, fes que es tornin cecs». De cop i volta, tot i que els soldats encara hi veien, no sabien realment on eren. Eliseu els hi va dir: «Us heu equivocat de ciutat. Seguiu-me  i us portaré fins a l’home que esteu buscant». Ells el van seguir fins a Samària, on hi vivia el rei d’Israel.

Però ja era massa tard quan els siris es van adonar d’on eren. El rei d’Israel va preguntar a Eliseu: «Creus que els hauria de matar?». ¿Va utilitzar Eliseu aquesta oportunitat per venjar-se d’aquells que li havien intentat fer mal? I tant que no! Eliseu va dir: «No els mateu. Els hi heu de donar menjar i deixar que marxin». Així és que el rei els hi va preparar un gran àpat i els va enviar a casa.