Jezabel tenia una filla que es deia Atalia, i era igual de dolenta que ella. El marit d’Atalia era el rei de Judà. Quan ell va morir, el seu fill va començar a governar però, quan va morir el fill, Atalia es va fer reina de Judà. Aleshores, va assassinar tot aquell que pogués arribar a ser rei en lloc seu, fins i tot els seus néts. La gent li tenia por.

Jehoiadà, el gran sacerdot, i la seva dona, Jehoseba, sabien que Atalia estava fent totes aquestes coses dolentes. Per això, van arriscar les seves vides per amagar un nadó, Jehoaix, que era nét d’Atalia, i van cuidar d’ell al temple.

Quan Jehoaix tenia set anys, Jehoiadà va reunir tots els caps de les tribus i els levites, i els hi va dir: «Vigileu les portes del temple i no deixeu que ningú hi entri». Llavors, Jehoiadà va fer rei de Judà a Jehoaix i li va posar una corona. El poble de Judà va cridar: «Visca el rei!».

La reina Atalia va sentir els crits de la gent i va córrer cap al temple. Quan va veure el nou rei, va exclamar: «Conspiració! Conspiració!». Els caps de les tribus la van agafar, se la van emportar i la van matar. I, què va passar amb totes les coses dolentes que havia fet al país?

Jehoiadà va ajudar la nació perquè fessin un pacte amb Jehovà i li prometessin que només l’adorarien a Ell. També va fer que derroquessin el temple de Baal i que esmicolessin els ídols. Va encarregar als sacerdots i als levites que treballessin al temple; així, el poble podria tornar a adorar Jehovà des  d’allà. Va posar vigilants a les portes perquè cap persona impura hi pogués entrar. Després, Jehoiadà i els caps de les tribus van portar Jehoaix al palau i el van seure al tron. El poble de Judà es va posar molt content. Per fi podien adorar Jehovà sense la malvada Atalia i els seus déus falsos. Quin exemple de valentia per al poble!