Jehovà va escollir Jeremies per a que profetitzara en Judà. Li va dir que predicara i advertira la gent que deixaren de fer coses roïnes. Així que Jeremies va dir: «Però Jehovà, sóc massa jovenet; no sé parlar en públic». I Jehovà li va respondre: «No tingues por, jo et diré el que has de dir i t’ajudaré».

Jehovà li va dir a Jeremies que reunira tots els ancians del poble, que trencara una gerra de fang davant d’ells i els diguera: «Jerusalem serà destruïda d’esta manera». Quan Jeremies ho va fer, els ancians es van enfadar molt. Un sacerdot, a qui li deien Paixhur, li va pegar i el va posar en un cep. En tota la nit no va poder moure’s. Al sendemà, quan Paixhur el va alliberar, Jeremies va dir: «Ja no puc més, deixaré de predicar». Però, es va rendir de veritat? De cap manera! De fet, quan li va pegar un parell de voltes a eixa idea, va dir: «El missatge de Jehovà és com un foc dins de mi; no puc parar de predicar». De manera que Jeremies va seguir advertint la gent.

Amb el pas dels anys, un nou rei va ser coronat a Judà. Els sacerdots i els profetes falsos odiaven el missatge de Jeremies i, per això, van dir als prínceps: «Este home es mereix morir». Jeremies els va contestar: «Si em mateu, matareu un home innocent. Vos estic parlant de part de Jehovà». Quan els prínceps van sentir el que deia, van dir: «Este home de cap manera mereix la mort».

Jeremies va seguir predicant, i els prínceps s’enfadaren molt, tant que li van demanar al rei matar  Jeremies. El rei els va dir que feren el que volgueren. Així que el van tirar a una cisterna molt profunda i plena de fang amb l’esperança que allí es morira. Poc a poc, Jeremies s’afonava en el fang.

Llavors, un oficial de la cort, que li deien Èbed-Mèlec, li va dir al rei: «Els prínceps han tirat Jeremies dins d’una cisterna! Si el deixem allí, es morirà». El rei va manar a Èbed-Mèlec que agarrara 30 hòmens i traguera Jeremies de la cisterna. No creus que a l’igual que Jeremies, nosaltres tampoc hauríem de permetre que res ens impedira seguir predicant?