Jehovà va escollir Jeremies perquè fos profeta a Judà. Li va dir que prediqués al poble i els hi advertís que havien de deixar de fer coses dolentes. Però Jeremies va contestar: «Jehovà, només sóc un noi! No sé com parlar al poble». Jehovà li va respondre: «No tinguis por. Jo t’ajudaré i et diré el que has de dir».

Jehovà va dir a Jeremies que reunís els ancians del poble, trenqués una gerra de fang davant d’ells, i els hi digués: «Jerusalem acabarà feta miques com aquesta gerra». Quan Jeremies va fer el que Jehovà li va demanar, els ancians es van enfadar molt. Paixhur, un sacerdot, va pegar a Jeremies, li va posar les mans i els peus en un cep de fusta, i durant tota la nit Jeremies no es va poder moure. L’endemà al matí, Paixhur el va deixar anar. Jeremies estava cansat: «Ja no puc més. Deixaré de predicar», va dir. Però, de debò va rendir-se? No. Després de pensar-s’ho millor, va dir: «El missatge de Jehovà és com un foc dins meu. No puc deixar de predicar!». Així és que Jeremies va continuar advertint el poble.

Anys més tard, Judà va tenir un nou rei. Els sacerdots i els profetes falsos odiaven el missatge de Jeremies, i van dir als prínceps: «Aquest home mereix la mort». Jeremies els hi va dir: «Si em mateu, matareu un home innocent. El que jo dic és el missatge de Jehovà, no el meu». Quan els prínceps el van escoltar, van admetre: «Aquest home no mereix la mort».

Però, com que Jeremies va continuar predicant, els prínceps  es van enfadar i van demanar al rei que el matés. El rei els hi va contestar que podien fer el que volguessin amb Jeremies. Llavors, el van agafar per matar-lo. El van llançar dins d’un pou ple de fang, i es va començar a enfonsar!

Aleshores, un funcionari de la cort anomenat Èbed-Mèlec va dir al rei: «Els prínceps han llançat Jeremies dins d’un pou! Si el deixem allà, morirà». El rei va manar a Èbed-Mèlec que agafés 30 homes i que tragués Jeremies del pou. Quina lliçó aprenem? Hem de ser com Jeremies i no deixar de predicar passi el que passi.