Quan el rei Nabucodonosor es va emportar els prínceps de Judà a Babilònia, els va posar a càrrec d’un oficial de la cort que li deien Aixpenaz. Li va manar que buscara entre ells els jóvens més sans i més inteŀligents. Estos jóvens rebrien un entrenament durant tres anys. Este consistia en formar-los per a que foren oficials importants a Babilònia. Els jóvens seleccionats havien d’aprendre a llegir, escriure i parlar accadi, que era la llengua que parlaven els babilonis. S’esperava que menjaren el mateix que el rei i la seua cort. Quatre d’estos xics seleccionats foren: Daniel, Ananies, Misael i Azaries. Aixpenaz els va posar noms babilonis: Belteixassar, Xadrac, Meixac i Abed-Negó. Deixarien de servir Jehovà al rebre eixa classe d’educació?

 Estos quatre xics estaven decidits a obeir Jehovà. Sabien que no havien de provar el menjar del rei perquè la Llei de Jehovà deia que alguns d’eixos aliments eren impurs. Així que li van dir a Aixpenaz: «Per favor, no ens faces menjar el mateix que el rei». I Aixpenaz els va dir: «Si no mengeu i el rei vos veu cara de malalts, em matarà!».

Així que Daniel va tindre una idea i li va dir al guardià: «Per favor, dóna’ns només verdures i aigua durant deu dies, i després compara’ns amb els altres xics que han menjat el mateix que el rei». El guardià va estar d’acord.

Després de la prova de deu dies, Daniel i els seus tres amics tenien un aspecte molt més saludable que els altres jóvens. Jehovà estava molt content perquè l’havien obeït. Fins i tot, li va donar saviesa a Daniel per a interpretar visions i somnis.

Al finalitzar la formació, Aixpenaz va portar els jóvens davant de Nabucodonosor. Quan el rei va parlar amb ells, va notar que estos xics eren molt més inteŀligents i espavilats que tots els altres. Per tant, els va escollir per a que treballaren a la cort reial. El rei a sovint els demanava consell sobre assumptes importants. Jehovà va fer que foren molt més savis que tots els savis del rei i els mags.

A pesar que estaven en una terra estrangera, Daniel, Ananies, Misael i Azaries no van oblidar mai que formaven part del poble de Jehovà. Te’n recordaràs tu també de Jehovà, fins i tot quan els teus pares no estiguen amb tu?