Quan Nabucodonosor va capturar els prínceps de Judà i els va dur a Babilònia, va fer que Aspenaz, un funcionari de la cort, s’encarregués d’ells. Llavors, Nabucodonosor va dir a Aspenaz que busqués d’entre ells els més sans i inteŀligents. Aquests nois havien de rebre un entrenament que duraria tres anys. Durant aquest temps, els prepararien per convertir-los en funcionaris importants a Babilònia. Entre altres coses, aprendrien a llegir, escriure i parlar accadi, un idioma babiloni. A més, s’esperava que mengessin el mateix que menjaven el rei i els seus servents. Quatre d’aquests nois eren Daniel, Hananies, Misael i Azaries. Aspenaz els hi va canviar els noms per noms babilonis: Beltsasar, Sadrac, Mesac i Abed-Negó. ¿Faria aquest  entrenament que deixessin d’adorar Jehovà?

Aquests quatre nois estaven decidits a obeir sempre Jehovà. Sabien que la Llei de Déu prohibia menjar alguns animals i, per això, no havien de menjar el mateix que el rei. Així és que van dir a Aspenaz: «No ens donis el menjar del rei, si us plau». Aspenaz va contestar: «Si no el mengeu i el rei veu que feu cara de malalts, em matarà!».

Llavors, Daniel va donar una idea al seu guarda: «Dóna’ns llegums, verdures i aigua durant deu dies. Després, compara’ns amb els nois que mengen el mateix que el rei». El guarda va acceptar.

Quan van passar els deu dies, Daniel i els seus tres amics feien més bona cara que els altres nois. Jehovà estava molt content de veure que l’havien obeït. Fins i tot va donar a Daniel la capacitat d’interpretar somnis i visions.

Després de rebre l’entrenament, Aspenaz va portar els nois davant de Nabucodonosor. El rei va parlar amb Daniel, Hananies, Misael i Azaries, i va veure que eren més llestos i espavilats que la resta de nois. Per això, els va escollir per treballar a la cort reial. Tot sovint, el rei els hi demanava consell sobre assumptes importants. Jehovà va fer que els nois tinguessin més saviesa que els mags i els homes savis del rei.

Tot i que estaven en un altre país, Daniel, Hananies, Misael i Azaries mai van oblidar que eren part del poble de Jehovà. I tu? ¿Pensaràs sempre en Jehovà, fins i tot quan els teus pares no estiguin amb tu?