Un altre rei que va governar Babilònia va ser Darius el mede. Darius va notar que Daniel era diferent, així que va posar els hòmens més importants del país al seu càrrec. Però eixos hòmens estaven zelosos de Daniel i volien desfer-se’n d’ell. Sabien que Daniel tenia el costum d’orar a Jehovà tres voltes al dia, així que li van dir a Darius: «Oh rei, hauria d’haver una llei per a que tot el món t’orara només a tu, i que qualsevol que la desobeïra fóra tirat a la fossa dels lleons». Com que a Darius li va agradar la idea, va signar la llei.

Tan prompte com Daniel es va enterar que s’havia aprovat eixa nova llei, se’n va anar a casa, es va agenollar davant de la finestra oberta i li va orar a Jehovà. Els hòmens que estaven zelosos d’ell van entrar de repent a casa de Daniel i el van trobar orant. En seguida, van anar corrents a informar el rei Darius dient: «Daniel t’està desobeint, li ora al seu Déu tres voltes al dia». Però el rei estava molt content amb Daniel i no volia que morira. Es va passar el dia pensant com podria salvar-lo, però ni tan sols el rei podia canviar la llei que ell mateix havia signat. Per tant,  va haver d’ordenar que tiraren Daniel a la fossa dels lleons.

Eixa nit, Darius estava tan preocupat per Daniel que no va poder dormir. En fer-se de dia, va anar corrents a la fossa i va cridar: «Daniel, t’ha salvat el teu Déu?».

Darius va sentir una veu; era Daniel! I li va dir al rei: «L’àngel de Jehovà ha tancat la boca dels lleons i no m’han fet cap mal». Què content estava el rei Darius! Immediatament va ordenar que tragueren Daniel de la fossa. No tenia cap arrap! Llavors el rei va manar: «Tireu els hòmens que van acusar Daniel a la fossa». En seguida que els van tirar dins, els lleons se’ls van menjar.

Darius va enviar esta orde al seu poble: «Tot el món ha de respectar el Déu de Daniel. Ell és qui l’ha rescatat dels lleons».

Ores a Jehovà cada dia a l’igual que Daniel?