Darius, el mede, va ser un altre rei de Babilònia. Darius sabia que Daniel era especial i, per això, el va posar a càrrec dels homes més importants del país. Però aquests homes li tenien enveja i volien desfer-se d’ell. Com que sabien que Daniel orava a Jehovà tres cops al dia, van dir a Darius: «Oh, rei, has de fer una llei perquè tothom et faci oracions només a tu. I si algú la desobeeix, que se’l llanci a una fossa plena de lleons». A Darius li va agradar la idea, i va signar la llei.

Quan Daniel es va assabentar d’aquesta llei, va anar a casa seva, va obrir la finestra, es va posar de genolls i va fer una oració a Jehovà. Els homes envejosos van entrar de seguida a casa seva i el van enxampar orant. Llavors, van anar a Darius, i li van dir: «Daniel t’ha desobeït! Està fent oracions al seu Déu tres cops al dia». Darius sabia que Daniel era bo, i no volia que morís. De fet, va estar tot el dia pensant maneres de salvar-lo, però ni tan sols ell podia canviar una llei que ja havia signat. Així és que no va tenir cap altra opció que llançar Daniel dins la fossa dels lleons.

 Aquella mateixa nit, Darius estava tan preocupat per Daniel que no va poder dormir. L’endemà al matí, va córrer cap a la fossa, i va cridar: «Daniel! T’ha pogut salvar el teu Déu?».

Darius va sentir una veu. Era Daniel, que li va contestar: «L’àngel de Jehovà ha tancat la boca dels lleons, i no m’han fet cap mal». Darius estava molt content i va fer que traguessin Daniel de la fossa. No tenia ni una esgarrapada. Aleshores, va ordenar: «Llanceu a la fossa els homes que van acusar Daniel!». Quan els van llançar, els lleons se’ls van menjar.

Després d’allò, Darius va enviar aquesta ordre al seu poble: «Que tothom respecti el Déu de Daniel. Ell l’ha pogut salvar dels lleons».

I tu? Fas oracions a Jehovà cada dia, igual que Daniel?