Ester era una xica jueva que vivia en la ciutat persa de Susa. Anys arrere, Nabucodonosor la va portar a Babilònia, junt amb la seua família, des de Jerusalem. I el seu cosí Mardoqueu, qui servia el rei Xerxes de Pèrsia, la va criar.

El rei Xerxes volia una altra reina. Els seus servidors li van portar les xiques més guapes del país, i entre elles estava Ester. De totes les xiques, el rei va escollir Ester per a que fóra la reina. Mardoqueu li va dir a Ester que no li diguera a ningú que era jueva.

Un home molt orgullós, a qui li deien Aman, era el cap de tots els prínceps i volia que tots li feren reverències. Però Mardoqueu es va negar a fer-ho, i Aman es va enfadar tant que volia matar-lo. Quan Aman es va enterar que Mardoqueu era jueu, va formar un complot per a matar tots els jueus del país. Li va dir al rei: «Els jueus són perillosos, cal que et desfaces d’ells». Xerxes li va respondre: «Fes el que faça falta», i li va donar l’autoritat de dictar una llei. Aman en va publicar una que deia a la gent que matara tots els jueus el dia 13 del mes d’adar. Però Jehovà estava observant-ho.

Ester no sabia res d’eixa llei, així que Mardoqueu li’n va enviar una còpia i li va dir: «Vés i parla amb el rei». Ester li va contestar: «Si algú es presenta davant del rei sense que l’hagen invitat, el maten. I el rei porta 30 dies sense cridar-me! Però aniré, i si estén el seu ceptre, viuré. Però si no, moriré».

Ester va anar al pati del rei. Quan la va vore, li va estendre el seu ceptre. Ella es va acostar, i ell li va preguntar: «Què puc fer per tu, Ester?». Ella li va respondre: «Vull convidar-vos a tu  i a Aman a un banquet». Allí, Ester els va tornar a convidar a un altre. Durant el segon banquet, el rei li va tornar a preguntar: «Què puc fer per tu?». Ella li va respondre: «Algú vol matar-nos a mi i al meu poble. Per favor, salva’ns!». El rei li va preguntar: «Qui vol matar-te?». Ella li va contestar: «Este home malvat, Aman!». Xerxes estava tan enfadat que va fer que mataren Aman immediatament.

Però ningú podia canceŀlar la llei d’Aman, ni tan sols el rei. Així que el rei va nomenar Mardoqueu cap dels prínceps i li va donar l’autoritat per a dictar una nova llei. Mardoqueu en va publicar una que permetia els jueus defendre’s quan els atacaren. El 13 d’adar, els jueus van derrotar els seus enemics. Des d’aquell moment, van celebrar esta victòria tots els anys.