Salta al contingut

Salta a l'índex

LLIÇÓ 66

Esdres va ensenyar la Llei de Déu

Esdres va ensenyar la Llei de Déu

Havien passat uns 70 anys des que la majoria dels israelites havien tornat a Jerusalem, però molts encara vivien a diferents llocs de l’Imperi persa. Un d’aquests israelites era Esdres, un sacerdot que ensenyava la Llei de Jehovà. Esdres va veure que la gent de Jerusalem no estava fent el que deia la Llei, i els volia ajudar. El rei persa Artaxerxes li va dir: «Déu t’ha fet savi perquè ensenyis la seva Llei. Vés, i emporta’t aquells que hi vulguin anar». Esdres es va reunir amb els que volien tornar a Jerusalem. Junts, van demanar a Jehovà que els cuidés al llarg del viatge, i es van posar en marxa.

Quatre mesos després, van arribar a Jerusalem. Els prínceps van explicar a Esdres: «Els israelites han desobeït Jehovà i s’han casat amb dones que adoren déus falsos». Què va fer Esdres? Va reunir el poble i, davant de tots, es va agenollar, i va orar: «Jehovà, has fet molt per nosaltres, però hem pecat contra tu». Encara que el poble va demanar perdó, seguien portant-se malament. Llavors, Esdres va triar ancians i jutges per esbrinar què estava passant. En tres mesos, van fer fora aquells que no adoraven Jehovà.

Van passar 12 anys. La muralla de Jerusalem ja s’havia reconstruït. Un dia, Esdres va reunir el poble en mig de la plaça i va llegir la Llei de Déu. Quan Esdres va obrir el llibre, tothom es va posar dret. Ell va lloar Jehovà, i els israelites van alçar les mans enlaire per demostrar que hi estaven d’acord. Mentre Esdres llegia i explicava la Llei, tots escoltaven amb molta atenció. Van reconèixer que s’havien allunyat de Jehovà una altra vegada, i van començar a plorar. El dia següent, Esdres va continuar llegint la Llei, i el poble es va adonar que aviat s’havia de celebrar la festa de les Cabanes. Ràpidament, van començar els preparatius per a la festa.

Durant els set dies que va durar la festa, el poble va estar feliç i va donar gràcies a Jehovà per la bona collita que els hi havia donat. No hi havia hagut una festa de les Cabanes com aquella des dels dies de Josuè. En acabar la festa, el poble es va reunir, i va orar: «Jehovà, ens vas fer lliures quan érem esclaus, ens vas alimentar al desert, i ens has donat aquesta terra tan bona. Però nosaltres t’hem desobeït moltes vegades. Vas enviar profetes per avisar-nos, però no els vam escoltar. Amb tot, tu has estat molt pacient amb nosaltres i has complert la promesa que vas fer a Abraham. Ara et prometem que sempre t’obeirem». Llavors, van escriure la seva promesa, i els prínceps, els levites i els sacerdots van posar el seu segell.

«Feliços són els que escolten la paraula de Déu i l’obeeixen!» (Lluc 11:28)