Elisabet era família de Maria, una jove que vivia a Natzaret, un poble de Galilea. Maria festejava amb un fuster que li deien Josep. Quan Elisabet estava de sis mesos, l’àngel Gabriel se li va aparéixer a Maria i li va dir: «Bon dia Maria. Jehovà t’ha afavorit moltíssim». Ella no comprenia a què es referia. Llavors Gabriel li va dir: «Et quedaràs embarassada i tindràs un xiquet, i li posaràs per nom Jesús. Governarà com a rei, i el seu Regne durarà per sempre».

Maria li va dir: «Però si sóc verge. Com és que tindré un fill?». Gabriel li va respondre: «No hi ha res impossible per a Jehovà. El seu esperit sant et cobrirà, i tindràs un xiquet. Elisabet —que és família teua— també s’ha quedat embarassada». Llavors Maria va dir: «Sóc l’esclava de Jehovà. Que es complisquen en mi les teues paraules».

 Maria va anar a visitar Elisabet a un poble de les muntanyes. Quan Maria la va saludar, Elisabet va sentir que el xiquet que portava dins pegava un bot. Plena d’esperit sant li va dir: «Maria, Jehovà t’ha beneït. És un honor rebre la mare del meu Senyor a ma casa». Maria li va dir: «Alabe Jehovà amb tot el meu cor!». Maria es va quedar tres mesos amb Elisabet i després se’n va tornar a sa casa.

Quan Josep es va enterar que Maria estava embarassada, va voler trencar amb ella. Però un àngel se li va aparéixer en un somni i li va dir: «No et preocupes per casar-te amb ella, que no ha fet res de mal». Així que Josep es va casar amb Maria i la va portar a casa d’ell.