Maria era família d’Elisabet i vivia a la ciutat de Natzaret, a Galilea. Estava a punt de casar-se amb un fuster que es deia Josep. Quan Elisabet estava embarassada de sis mesos, l’àngel Gabriel va visitar Maria, i li va dir: «Bon dia Maria. Jehovà està molt content amb tu». Ella no va entendre què significaven aquelles paraules, però l’àngel va continuar: «Et quedaràs embarassada i tindràs un fill, i li has de posar el nom de Jesús. Serà Rei d’un Regne que existirà per sempre».

Maria li va contestar: «Però, si sóc verge! Com és possible que pugui tenir un fill?». Gabriel va afirmar: «Per a Déu no hi ha res impossible. L’esperit sant vindrà sobre teu i tindràs un fill. La teva parenta Elisabet, tot i que ja és gran, també està embarassada». Llavors, Maria li va dir: «Sóc l’esclava de Jehovà. Que em passi tal com has dit».

 Maria va anar a una ciutat de muntanya a visitar Elisabet. Quan Maria la va saludar, Elisabet va sentir com el fill que portava a la panxa feia un salt. Plena d’esperit sant, Elisabet va dir: «Maria, Jehovà t’ha beneït. És un honor que la mare del Messies em vingui a visitar». I Maria li va contestar: «Alabo Jehovà amb tot el meu cor». Maria es va quedar allà tres mesos i, després, va tornar a Natzaret.

Quan Josep va saber que Maria estava embarassada, va voler trencar el compromís. Però un àngel li va dir en un somni: «No tinguis por de casar-te amb ella. No ha fet res dolent». Finalment, Josep i Maria es van casar i van formar la seva família.