Joan, el fill de Zacaries i Elisabet, va arribar a ser profeta quan es va fer major. Jehovà va utilitzar Joan per a fer saber a la gent que el Messies anava a vindre. Però en comptes d’ensenyar a les sinagogues o a les ciutats, Joan predicava en el desert. La gent venia de Jerusalem i de tota Judea per a aprendre de Joan. Ell els ensenyava que per a agradar a Déu havien de deixar de fer coses roïnes. Després d’escoltar-lo, molts se’n penedien dels seus pecats, i Joan els batejava al riu Jordà.

Joan portava una vida senzilla, duia roba feta de pèl de camell i menjava saltamartins i mel silvestre. La gent sentia curiositat per ell, inclús els fariseus i saduceus orgullosos anaven a vore’l. Joan els deia: «Heu de canviar el vostre comportament i penedir-vos-en. No penseu que sou especials simplement perquè dieu que sou fills d’Abraham, ja que això no significa que sigueu fills de Déu».

Molts acudien a Joan i li preguntaven: «Què hem de fer per a agradar a Déu?». Joan contestava als jueus: «Si teniu dos abrics, doneu-li’n un a una persona que el necessite». Saps per què va dir això? Perquè volia que els seus deixebles sapieren que per a agradar a Déu, havien d’estimar les persones.

Als recaptadors d’impostos, Joan els deia: «Sigueu honestos i no enganyeu ningú». I als soldats: «No accepteu suborns ni digueu mentires».

 Els sacerdots i els levites també anaven a Joan i li preguntaven: «Però, tu qui eres? Tot el món vol saber-ho». I Joan els contestava: «Sóc una veu en el desert que guia la gent a Jehovà, tal com ho va predir Isaïes».

A la gent li encantava el que Joan ensenyava. Molts es preguntaven si el Messies era ell, però ell els deia: «Algú més important que jo ha de vindre. Jo no sóc lo suficientment bo ni tan sols per a descordar-li les sandàlies. Jo batege amb aigua, però ell ho farà amb esperit sant».