Quan Joan, el fill d’Elisabet i Zacaries, es va fer gran, es va convertir en profeta. Jehovà el va fer servir per ensenyar a les persones que el Messies vindria aviat. Però, en lloc de predicar als pobles o a les sinagogues, Joan predicava al desert. Molta gent de Jerusalem i de tot Judea anava a escoltar-lo. Joan els hi va ensenyar que, per agradar Déu, havien de deixar de fer coses dolentes. Després d’escoltar-lo, molts es van penedir dels seus pecats, i Joan els va batejar al riu Jordà.

Joan tenia una vida senzilla. Portava roba feta de pèl de camell i menjava llagostes i mel salvatge. La gent sentia curiositat per ell. Fins i tot els orgullosos fariseus i saduceus el van anar a veure. Joan els hi va dir: «Heu de canviar i penedir-vos. No penseu que sou especials només perquè dieu que sou fills d’Abraham. Això no vol dir que sigueu fills de Déu».

Molts li preguntaven: «Què hem de fer per agradar Déu?». Als jueus, Joan els hi va contestar: «Si teniu dos vestits, doneu-ne un a aquell qui ho necessiti». Saps per què els hi va dir això? Volia que entenguessin que, si volien agradar Déu, havien d’estimar les persones.

Als cobradors d’impostos, els hi va dir: «Sigueu honestos i no enganyeu ningú». I als soldats, els hi va aconsellar: «No accepteu suborns, ni digueu mentides».

 Els sacerdots i els levites també el van anar a veure, i li van preguntar: «Qui ets? Tothom ho vol saber». Joan els hi va contestar: «Sóc una veu que crida en el desert i ajudo les persones a apropar-se a Déu, com va dir el profeta Isaïes».

A la gent li encantava el que Joan ensenyava. Molts es preguntaven si Joan era el Messies. Però ell els hi va dir: «Vindrà algú més gran que jo. No sóc digne ni de descordar-li les sandàlies. Jo batejo amb aigua, però ell batejarà amb esperit sant».