Després de la Pasqua, Jesús i els seus deixebles van passar per Samaria de camí a Galilea. Prop de la ciutat de Sicar, Jesús va parar en un lloc conegut com el pou de Jacob. Mentres descansava allí, els seus deixebles van anar a la ciutat a comprar menjar.

Una dona va anar a poar aigua, i Jesús li va dir: «Dóna’m aigua». La dona li va contestar: «Com és que em parles si sóc samaritana? Els jueus no es parlen amb els samaritans». Jesús li va dir: «Si saberes qui sóc, tu em demanaries beure i jo et donaria aigua viva». La dona li va preguntar: «Què vols dir amb això? Ni tan sols tens un poal». Jesús li va dir: «Qualsevol que bega l’aigua que jo li done no tornarà a tindre set mai més». La dona li va dir: «Senyor, dóna’m d’eixa aigua!».

Aleshores Jesús li va dir: «Dis-li al teu marit que vinga». Ella li va contestar: «No tinc marit». Ell li va dir: «Això és deveres. T’has casat cinc voltes, i ara vius amb un home amb qui no estàs casada». La dona li va contestar: «Veig que eres profeta. El meu poble pensa que podem adorar Déu en esta muntanya, però els jueus dieu que sols ho podem fer a Jerusalem. Jo crec que quan vinga el Messies ens dirà com hem d’adorar Déu». Aleshores Jesús li va revelar una cosa que no li havia dit a ningú: «Jo sóc el Messies».

 La dona se’n va tornar corrents a la seua ciutat i els va dir als samaritans: «Crec que he trobat el Messies. Ho sap tot de mi. Veniu i comproveu-ho!». Així que, van anar amb ella al pou i van escoltar les ensenyances de Jesús.

Els samaritans van convidar Jesús a quedar-se en la ciutat. Ell els va ensenyar allí durant dos dies, i molts van creure en ell. Ells li van dir a la samaritana: «Després d’escoltar este home, sabem que de deveres és el salvador del món».