Jesús no només podia curar malalties i ressuscitar morts; també podia controlar el vent i la pluja. Jesús estava dalt d’una muntanya quan, després d’orar, va veure que hi havia una tempesta al llac de Galilea. Els seus apòstols estaven a la barca, remant contra el vent. Jesús va baixar i va anar caminant sobre l’aigua en direcció a la barca. Quan els apòstols van veure que algú caminava sobre l’aigua, es van espantar. Però Jesús els hi va dir: «Sóc jo. No tingueu por».

Pere li va demanar: «Senyor, si realment ets tu, digue’m que vingui». Jesús li va dir: «Vine». Llavors, Pere va saltar de la barca enmig de la tempesta, i va anar caminant sobre l’aigua cap a Jesús. Però, quan Pere estava a prop de Jesús, va mirar la tempesta, va tenir por i es va començar a enfonsar. Aleshores, va cridar: «Senyor, salva’m!». Jesús el va agafar de la mà, i li va  dir: «Per què has començat a dubtar? On és la teva fe?».

Jesús i Pere van pujar a la barca i, de cop, la tempesta es va aturar. Com creus que es van sentir els apòstols? Van dir a Jesús: «Tu realment ets el Fill de Déu!».

Aquesta no va ser l’única vegada que Jesús va controlar el vent i la pluja. En una altra ocasió, quan Jesús i els apòstols anaven cap a l’altre costat del llac, Jesús estava dormint a la part de darrere de la barca. Mentre dormia, va començar una tempesta molt forta. Les onades xocaven contra la barca, i la barca s’omplia d’aigua. Els apòstols van despertar Jesús, i van cridar: «Mestre, estem a punt de morir! Salva’ns!». Jesús es va aixecar, i va dir al llac: «Silenci!». De seguida, el vent va parar i el llac es va calmar. Jesús va preguntar als apòstols: «On és la vostra fe?». Ells es deien: «Fins i tot el vent i l’aigua l’obeeixen». Els apòstols van aprendre que, si confiaven totalment en Jesús, no haurien de tenir por de res.