Els jueus celebraven la Pasqua un cop l’any, cada 14 de nissan. La Pasqua els ajudava a recordar que Jehovà els havia alliberat d’Egipte i els havia portat fins a la Terra Promesa. L’any 33, Jesús i els seus apòstols van celebrar la Pasqua a Jerusalem, en una habitació de dalt d’una casa. Cap al final del sopar, Jesús va dir: «Un de vosaltres em trairà». Els apòstols es van sorprendre, i li van preguntar: «Qui serà?». Jesús va respondre: «Serà l’home a qui donaré aquest tros de pa». Llavors, va donar el pa a Judes Iscariot. Immediatament, Judes es va aixecar i va marxar de l’habitació.

Tot seguit, Jesús va fer una oració, va partir alguns pans en trossos i els va repartir als apòstols que quedaven. Ell els hi va dir: «Mengeu d’aquest pa. Representa el meu cos, que entregaré per vosaltres». Després, va fer oració pel vi, i en va donar als apòstols. Jesús els hi va dir: «Beveu d’aquest vi. Representa la meva sang, que entregaré perquè els pecats siguin perdonats. Us prometo que sereu reis amb mi al cel. Feu això cada any per recordar-me». Els deixebles de Jesús se segueixen reunint cada any en aquesta data. Avui coneixem aquesta reunió com a Sopar del Senyor, o Memorial.

 Quan van acabar de sopar, els apòstols van començar a discutir sobre quin d’ells era el més important. Però Jesús els hi va dir: «El més important d’entre vosaltres és aquell que pensa que és el més petit, el menys important.

»Sou els meus amics. Us explico tot el que el meu Pare vol que us digui. Aviat aniré al cel amb el meu Pare. Vosaltres us quedareu aquí, i tothom sabrà que sou els meus deixebles, perquè us estimeu molt els uns als altres. Us heu d’estimar com jo us he estimat».

Finalment, Jesús va fer oració i va demanar a Jehovà que protegís els seus deixebles i que els ajudés a treballar junts i en pau. També va demanar que el nom de Déu fos santificat. Després, Jesús i els seus apòstols van cantar cançons a Jehovà i van sortir fora. S’acostava el moment que arrestarien Jesús.