Salta al contingut

Salta a l'índex

LLIÇÓ 90

La mort de Jesús

La mort de Jesús

Els sacerdots principals van dur Jesús fins al palau de Pilat, el governador. Aquest els hi va preguntar: «Què teniu contra aquest home?». Ells van contestar: «Diu que és un rei!». Aleshores, Pilat va preguntar a Jesús: «Ets el rei dels jueus?». Jesús li va respondre: «El meu Regne no és d’aquest món».

Tot seguit, Pilat va enviar Jesús a Herodes, qui governava Galilea, per veure si aquest podria trobar alguna cosa contra ell. Ara bé, Herodes tampoc va poder trobar res dolent contra Jesús, i el va tornar a enviar a Pilat. Així és que Pilat va dir a la gent: «Ni Herodes ni jo hem trobat res dolent contra aquest home. L’alliberaré». Però la gent cridava: «Mata’l! Mata’l!». Els soldats van pegar a Jesús i li van escopir. Llavors, li van posar una corona d’espines i li van dir en to burleta: «Bon dia, rei dels jueus». Pilat va repetir a la gent: «No he trobat res dolent contra aquest home». Però ells cridaven: «Mata’l al pal!». Al final, Pilat el va entregar perquè el matessin.

Els soldats van portar Jesús a un lloc anomenat Gòlgota i el van clavar en un pal. Jesús va orar: «Perdona’ls, pare, perquè no saben el que fan». La gent se’n reia d’ell, i li deien: «Si ets fill de Déu, baixa del pal i salva’t!».

Un dels delinqüents, que estava penjat en un pal al seu costat, li va dir: «Enrecorda’t de mi quan entris al teu Regne». Jesús li va prometre: «Estaràs amb mi al paradís». Aquella mateixa tarda es va fer fosc, i la foscor va durar tres hores. Alguns deixebles es van quedar al costat del pal. Entre ells hi havia la mare de Jesús, Maria. Jesús va demanar a Joan que cuidés d’ella com si fos la seva pròpia mare.

Finalment, Jesús va dir: «S’ha complert». Va inclinar el cap i va deixar de respirar. En aquell moment, hi va haver un terratrèmol molt fort. Al temple, la cortina que separava el Lloc Sant del Santíssim es va estripar en dos trossos. Un soldat va afirmar: «Aquest era realment el Fill de Déu».

«Perquè totes les promeses que Déu ha fet són sí per mitjà d’ell» (2 Corintis 1:20)