Un temps després que Jesús s’aparegués als apòstols, Pere va anar a pescar al llac de Galilea. Tomàs, Jaume, Joan i altres deixebles el van acompanyar. No van pescar res en tota la nit.

L’endemà al matí, van veure un home a la vora del llac. Des d’allà els hi va preguntar: «Heu pescat alguna cosa?». Ells li van contestar que no. L’home va dir: «Llanceu la xarxa al costat dret de la barca». Quan ho van fer, la xarxa es va omplir de tants peixos que no la podien pujar a la barca. De sobte, Joan va adonar-se que l’home era Jesús, i va dir: «És el Senyor!». De seguida, Pere va saltar a l’aigua i va nedar fins a la vora del llac. Els altres deixebles el van seguir amb la barca.

Quan van arribar a la platja, van veure pa i peixos sobre unes brases. Jesús els hi va demanar que portessin alguns peixos, i va dir: «Veniu a esmorzar».

 Quan van acabar d’esmorzar, Jesús va preguntar a Pere: «M’estimes més a mi que a aquests peixos?». Pere va respondre: «Sí, Senyor, ja saps que sí». Jesús va dir: «Doncs alimenta els meus corders». Una altra vegada li va preguntar: «Pere, m’estimes?». Ell va respondre: «Senyor, tu saps que t’estimo». Jesús va dir: «Pastura les meves ovelletes». Jesús li va tornar a preguntar per tercera vegada si l’estimava. Pere es va posar molt trist, i va contestar: «Senyor, tu ho saps tot. Tu saps que t’estimo». Jesús li va dir: «Alimenta les meves ovelletes», i va afegir: «No deixis de seguir-me».