A Filips, hi havia una esclava que estava posseïda per un dimoni. Este dimoni la feia endevinar coses i, d’esta manera, els amos de la xica guanyaven molts diners. Quan Pau i Siles van anar a Filips, ella els va seguir durant uns quants dies. El dimoni la feia cridar: «Estos hòmens són esclaus del Déu Altíssim!». Fins que un dia, Pau li va dir al dimoni: «En nom de Jesús, ix-te’n d’ella!». I a l’instant, el dimoni se’n va eixir de la xica.

Quan els amos de la xica es van adonar que ja no podrien guanyar més diners amb ella, es van enfadar molt. Van portar Pau i Siles a arrastrons davant dels jutges dient: «Estos hòmens no estan complint la llei i estan molestant el poble!». Els jutges van ordenar que els assotaren i els tancaren en la presó. El guardià els va encadenar en la part més profunda i fosca de la presó.

Pau i Siles li cantaven alabances a Jehovà mentres els altres presoners els escoltaven. De repent, a mitjan nit, va haver un terratrémol molt fort que va sacsejar la presó de dalt a baix. Les portes es van obrir i les cadenes dels presoners es van afluixar. El guardià va entrar corrents a la part més profunda de la presó i va vore totes les portes obertes. Estava segur que tots els presoners s’havien escapat, així que va agarrar una espasa per a llevar-se la vida.

Però just en aquell moment, Pau va cridar: «No et faces mal! Estem tots ací!». El guardià va anar corrents i es va tirar als peus de Pau i Siles. Aleshores els va preguntar: «Què he de fer per a salvar-me?». Ells li van respondre: «Tu i els teus heu de creure en Jesús». Llavors Pau i Siles els van ensenyar la veritat sobre Jehovà, i el guardià i tots els que vivien a sa casa es van batejar.