Salta al contingut

Salta a la taula de continguts

LLIÇÓ 100

Pau i Timoteu

Pau i Timoteu

Timoteu era un germà jove de la congregació de Listra. Son pare era grec, i sa mare jueva. Des de ben xicotet, tant sa mare Eunice com la seua iaia Lois li parlaven de Jehovà.

Quan Pau va visitar Listra en el seu segon viatge missional, es va adonar que Timoteu volia els germans de tot cor i estava disposat a ajudar-los. Pau el va invitar a anar-se’n amb ell a predicar, i amb el temps, el va entrenar per a que fóra un bon predicador i mestre de les bones notícies.

L’esperit sant guiava Pau i Timoteu allà on anaven. Una nit, en una visió un home li va dir a Pau que anara a Macedònia i els ajudara. Així que Pau, Timoteu, Siles i Lluc van anar allí a predicar i a formar congregacions.

Moltes persones es van fer cristianes a la ciutat macedònia de Tessalònica. Però alguns jueus envejaven Pau i els seus companys, així que van reunir una multitud. Van portar a arrastrons els germans d’allí davant dels governadors de la ciutat mentres cridaven: «Estos hòmens són enemics del govern romà!». Les vides de Pau i Timoteu estaven en perill, de manera que van fugir cap a Berea per la nit.

La gent de Berea estava molt interessada en aprendre les bones notícies, i tant grecs com jueus es feien creients. Però, van vindre uns jueus de Tessalònica i van causar problemes, així que Pau se’n va haver d’anar a Atenes. Timoteu i Siles es van quedar i van enfortir els germans. Amb el temps, Pau li va dir a Timoteu que tornara a Tessalònica per a ajudar els germans a fer front a la gran persecució per la que estaven passant. Més tard, Pau va enviar Timoteu a visitar moltes altres congregacions i a enfortir-les.

Pau li deia a Timoteu: «Els que vullguen servir Jehovà seran perseguits». Encara que Timoteu va ser perseguit i empresonat per la seua fe, estava content per haver tingut l’oportunitat de demostrar-li a Jehovà la seua lleialtat.

Pau va dir als filipencs: «Vos enviaré a Timoteu. Ell vos ensenyarà a viure com a cristians i a predicar». Pau sabia que podia confiar en Timoteu, ja que havien treballat junts molts anys com a amics i servents fidels.

«No tinc ningú més tan compenetrat amb mi i que es preocupe tan sincerament de les vostres coses: els altres busquen els seus propis interessos i no els de Jesucrist» (Filipencs 2:20, 21)