Salta al contingut

Salta a l'índex

LLIÇÓ 100

Pau i Timoteu

Pau i Timoteu

Timoteu era un germà jove que estava a la congregació de Listra. El seu pare era grec, i la seva mare, jueva. Ella es deia Eunice, i la seva àvia, Loida. Les dues li van ensenyar des de ben petit qui era Jehovà.

Quan Pau va visitar Listra durant el seu segon viatge, va veure que Timoteu estimava de veritat els germans i estava disposat a ajudar-los. Per això, Pau li va demanar que l’acompanyés en el seu viatge. Amb el pas del temps, va preparar Timoteu perquè fos un bon mestre i predicador de les bones notícies.

L’esperit sant sempre va guiar Pau i Timoteu. Una nit, en una visió, un home va dir a Pau que anés a Macedònia i els ajudés. Així és que Pau, Timoteu, Siles i Lluc van anar cap allà a predicar i a formar congregacions.

A Tessalònica, una ciutat de Macedònia, molta gent es va fer cristiana. Però alguns jueus tenien enveja de Pau i dels seus companys. Per això, van fer que un grup anés en contra dels germans i que els portessin davant dels governadors de la ciutat, mentre cridaven: «Aquests homes són enemics del govern de Roma!». La vida de Pau i Timoteu perillava, i van aprofitar per fugir cap a Berea durant la nit.

La gent de Berea tenia moltes ganes d’escoltar les bones notícies i, tant grecs com jueus, es van fer creients. Però, quan alguns jueus de Tessalònica van venir a crear problemes, Pau va marxar a Atenes. Timoteu i Siles es van quedar a Berea per animar els germans. Amb el temps, Pau va enviar Timoteu a Tessalònica perquè ajudés els germans a afrontar la persecució. Més tard, Pau el va enviar a visitar moltes congregacions per animar els germans.

Pau va dir a Timoteu: «Tots els que vulguin servir Jehovà seran perseguits». Timoteu va ser perseguit i empresonat per la seva fe. Tot i això, va ser feliç perquè va poder demostrar la seva lleialtat a Jehovà.

Pau va dir als filipencs: «Us envio Timoteu. Ell us ensenyarà a servir Jehovà, i us prepararà per predicar». Pau sabia que realment podia confiar en Timoteu. Tots dos van treballar plegats com amics i germans durant molts anys.

«No tinc ningú que tingui una actitud com la seva, que es preocupi sincerament per vosaltres, perquè tots els altres es preocupen dels seus interessos, no dels de Jesucrist» (Filipencs 2:20, 21)